(1r BAT i 4t ESO) Terrorisme Internacional

Basado en los cuadernos de trabajo facilitados por el Ministerio de Interior y Justicia y el de Educación, 

la Fundación de las Víctimas del Terrorismo y el Museo Memorial de Vitoria.

Dirigido al alumnado de 1º Bachiller y 4º de ESO

Temporalización: desde el 4 hasta el 12 de mayo.

Número de sesiones: 4 clases de 55 minutos

Material necesario: Fotocopias entregadas por el profesor y disponible en pdf en este enlace; dispositico móvil y material escolar habitual.

Agrupamiento: grupos de 3 o 4 alumnos/as

¿Por qué estudiar el Terrorismo?

• Basado en los principios de la Pedagogía del Horror, trataremos de aprender las "cosas" del mundo real y actual, aunque estudiaremos sus precedentes.
• Combatir la intolerancia y el fanatismo.
• Enseñar que la violencia nunca es la solución para los problemas.
• Defender los valores democráticos y los derechos Humanos como base que rige la convivencia entre las personas.
• Combatir la indiferencia (nos puede pasar a cualquiera)

SESIÓN 1   ¿Qué es el Terrorismo?

1. Definición
2. Elementos
3. Incidencia
4. Tipos de terroristas
5. Datos base
6. ¿Cómo lo hacen?

Tarea individual

Esquema/Nota Cornel/Mapa Mental en diario de reflexión y arendizaje sobre la teoría que hay en las fotocopias y el material entregado de la sesión 1 (disponible aquí y en classroom). Podéis apoyaros en estos dos breves vídeos.

Tarea grupal

Ficha tamaño folio de investigación sobre la biografía de una de las víctimas que nos visitará el próximo día 12 de mayo: José Manuel Sánchez Riera. 

Lo hará en el marco del programa Víctimas Educadoras del Ministerio de Educación y del de Justicia e Interior.

 

Perfil biográfico breve como punto de partida: 

José Manuel Sánchez Riera va nàixer a Madrid en 1966. Sotsoficial de l'Exèrcit de Terra des de juliol de 1987, en 1992 es va incorporar al, en aquell moment, Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID), origen de l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Durant vint-i-dos anys va desenrotllar la seua labor en este àmbit, fins que al juliol de 2014 va haver de passar a la situació de retirat a causa de les greus seqüeles derivades de l'atemptat patit a l'Iraq.

El 29 de novembre de 2003, en el transcurs d'una missió en territori iraquià, José Manuel es va enfrontar a un brutal atac gihadista mentres exercia la seua labor com a agent del CNI. De totes les víctimes d'aquell atemptat, ell va ser l'únic supervivent, un fet que va marcar profundament la seua vida i que ha comportat importants conseqüències personals i professionals.

Des de 2016 presidix l'Associació de Víctimes del Terrorisme de la Comunitat Valenciana, des d'on treballa activament en la defensa de la memòria, la dignitat i la justícia per a totes les víctimes.

Més de dos dècades després d'aquell atac, el seu testimoniatge —valent, honest i ple de sentit ètic— ha quedat arreplegat en el llibre "Tres días de noviembre", publicat per Espasa, on narra la seua experiència i el camí recorregut des d'eixe moment.

SESIÓN 2 OLEADAS DEL TERRORISMO MUNDIAL

El Terrorismo se ha desarrollado en el Mundo en oleadas de entre 30 y 40 años, que a veces se solapaban.

1. Último tercio siglo XIX. Tras el fracaso de la AIT y la parición destructiva del invento de la TNT, perpetradores especialmente de ideología anarquista inspirados por Bakunin deciden perpetrar grandes magnicidios como propaganda de sus fines y como acciones que buscan la destrucción del estado liberal (en Rusia asesinan al Zar Alejandro II; en España a tres presidentes del gobierno, Cánovas, Canalejas y Dato, casi de forma consecutiva; en Italia al Rey Humberto I)
2. Primer tercio del siglo XX, en torno a la 1GM. Surge con fuerza el nacionalismo radical serbio e irlandés, así cómo el terrorismo de grupos paramilitares que apoyan los crecientes regímenes totalitarios que surgen antes de la 2GM (fascistas italianos de camisa negra y nazis alemanes de las SA, entre otros).
3. Después de la 2GM (desde los años 60 a la década de los 90 del siglo XX). Grupos que buscan la revolución y la contrarevolunción, que conforman guerrillas urbanas, con un componente marxista de fondo y de otras ideologías radicales. Nacen grupos como ETA, o las Brigadas Rojas y se refuerzan resurgiendo grupos como el IRA enfrentados los lealistas de origen británico.
4. Siglo XXI (finales de los novento y primeras décadas del nuevo siglo). Esta nueva oleada ha sido protagonizada por el Islamismo Radical, también llamado Yihadismo, protagonizado por grupos como Al Qaeda y DAESH entre otros.

Tarea individual

Lee los textos del pdf/fotocopias adjuntas (cuadernillo del Ministerio) e identifica cada texto con una de las oleadas.

Hagamos un debate sobre la legitimidad después de ver el vídeo. Dirigido por el profesor pondremos en cuestión la legitimidad o no del terrorismo.

(4t ESO) Història Contemporània d'Espanya

  

Il·lustració de la Guerra Civil Espanyola de Julius, Babelia, El País.

Ací vos deixe el power point que anem a fer servir a classe per explicar la Història Contemporània d'Espanya. 

Més material relacionat.

• El Romanç del cec del grup valencià Al Tall resumeix perfectament la Guerra de Succesió a la corona d'Espanya.

Treballs complementaris que podeu fer:

  

"Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança"



Açò diu el refrany valencià i té part de raó. La batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707 (podeu veure la informació de la vikipèdia fent click damunt el nom de la batalla) fou la fi del sistema foral de la Corona d'Aragó, la consolidació de les institucions i del sistema centralista castellà per tot el Regne de València i el principi de la presència d'un rei Borbó al nostre territori.

Una miqueta "raritos" som els valencians que tots els 25 d'abril celebrem el dia de les llibertats valencianes. Precisament el dia que les varem perdre. Coses curioses de la Història o de la política.

És una de les dates més importants de la història del poble valencià i crec que li hem de dedicar una entrada especial i un treball voluntari, aquest.



El treball consistiria en:

FER UNA VISITA. Per a vore la batalla i la disposició de les tropes, tenim la sort de tindre a València una maqueta de la mateixa feta amb soldadets de plom. És, si no m'enganye, la maqueta més gran d'Europa i la tenim a un pas, al Museu l'Iber dels Soldadets de Plom que està al carrer Cavallers de València, al Palau de Malferit, just enfront del Teatre Talia. Fent click ací damunt podreu vore una galeria de fotografies del Museu i de la batalla.

Vos recomane la visita del museu, doncs podeu gaudir no només de la batalla d'Almansa, si no també d'un recorregut per la Història del món a través de diorames molt interessants.

FER UN TREBALL 

• Explicar els motius del conflicte i per què es porduí concretament a la localitat d'Albacete.
• Quí es va enfrontar i com estaven organitzats, parlant dels protagonistes.
• Tàctiques militars seguides pels contendents.
• Repercusions finals.

Tot per escrit amb portada, índex, opinió personal i una o vàries fotografies que demostre que heu acudit al Museu Iber dels Soldadets de Plom al carrer Cavallers de València.

Si voleu més informació, demaneu-la.

Però recordeu que allò que la nostra situació actual políticament parlant: la cooficialitat de la llengua, la pèrdua d'autonomia, el centralisme madrileny i la presència d'un Borbó al tro d'Espanya és conseqüència d'aquesta batalla. És doncs molt important coneixer-la.

(1r BAT) La Segunda Guerra Mundial (1939-1945

Tumba en honor al soldado desconocido junto al muro del Kremlin en Moscú.

"No hay buenos ni malos en la guerra. Sólo vencedores y vencidos, pero todos son perdedores."

Ánonimo.

Pregunta-guía:

¿Por qué otra vez la guerra?

Objetivos de aprendizaje: 

Situar cronológica y especialmente la 2ª GM. Conocer sus causas, etapas y consecuencias. Utilizar y conocer el vocabulario específico de la unidad. Trabajar la cartografía como elemento principal de trabajo de un historiador. Insistir en que la violencia no es el medio para solucionar ningún problema.

Temporalización: dos o tres sesiones de cincuenta y cinco minutos.

Material necesario: un dispositivo móvil con conexión a Internet, unos auriculares, un folio A3, una cartulina, rotuladores o pinturas de colores, un mapamundi mudo, el diario de reflexión de cada uno de los alumnos y el material escolar habitual.

INTRODUCCIÓN TEÓRICA

La guerra vuelve una y otra vez. No habíamos tenido bastante con la primera parte que después de un descanso, comenzamos con la segunda. Como un partido de fútbol... Bueno, mucho más violento y con consecuencias horribles para casi 65 millones de personas en todo el planeta.

Y de nuevo los mismo países, las mismas ambiciones... Resultado similar. Unos dirigentes ambiciosos que están dispuestos a arrasar con todo y a imponerse por la fuerza. A cualquier precio, sin importarles el dolor y el sufrimiento de las personas.

La Segunda Guerra Mundial es el episodio más triste, más duro, más sanguinario, de mayor impacto psicológico y material de la Historia de la Humanidad. Conozcámoslo bien para no repetirlo, aunque mucho me temo que el ser humano, no aprende de sus errores y suele tropezar más de una vez, con la misma piedra.

Vamos a ver esta presentación que resume el conflicto. Pero este conflicto es el más brutal jamás ocurrido y podríamos abordarlo de múltiples formas. Vamos a lo básico para centrarnos.

TAREA INDIVIDUAL

Volvemos a hacer referencia al cine para esta tarea. Es una forma estupenda de acercarnos a la realidad de la época.

El trabajo consiste en visionar una de las películas DE ESTA LISTA y hacer un trabajo escrito sobre la misma que os dejo a continuación. Las pelis son:

1. Pearl Harbor, sobre el ataque japonés a la base americana de Hawai.
2. Salvar al soldado Ryan, sobre el desembarco de Normandia.
3. El puente sobre el río Kwai, unos prisioneros ingleses deben construir un puente para los japoneses.
4. Malditos bastardos, la resitencia contra Hitler al estilo Tarantino.
5. El día más largo, también sobre el día D en Normandía
6. El hundimiento, los últimos momentos de la vida de Hitler.
7. Stalingrado, la gran derrota nazi contra los soviéticos.
8. Dunkerque, la huida desesperada de los británicos a través del canal de la Mancha.
9. Jojo Rabbit, un niño alemán tiene un amigo imaginario que os sonará mucho.
10. Midway, la mayor batalla naval y aerea de la Historia de la Humanidad. También se reproduce parte del ataque japonés a Pearl Harbor.

LA FICHA PARA LA REALIZACIÓN DEL TRABAJO DE LA PELÍCULA LA TENÉIS EN ESTE ENLACE O EN EL CUADRITO A CONTINUACIÓN

BUSCANDO LA EXCELENCIA

Una de las cosas que más os gusta hacer es jugar a vídeo juegos. En muchos ocasiones y sin viciarse, puede ser una buena oportunidad para aprender. Y si encima nos divertimos, mejor que mejor.

En este enlace os dejo una selección de juegos ambientados en este conflicto. Muchos son una auténtica pasada y te puedes poner en la piel de los combatientes. Yo en la Play 2, jugaba al Medal of Honor Rising Sun, y era una auténtica maravilla. supongo que ahora, en la Play 4 la cosa habrá mejorado mucho...

Podéis jugar, aprender y compartirlos con el profe. 

Pero nada de viciarse en exceso ¿eh?

(2n BAT) Los gobiernos democráticos en España -1982-2011-

 

Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González,
José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy.

Con este power point y con el de la anterior entrada que hablaba de la Transición, ponemos punto final al temario de Historia de España de 2 de bachillerato. 

Según la reunión mantenida en la Universidad sobre las pruebas PAU, el período en el que finaliza el temario acaba en 1992, pero no está de más que sepamos también un poquito lo que pasó después.

En este apartado se pueden estudiar las características básicas de los gobiernos de la democracia española desde 1979 hasta 2011 aproximadamente...

Los gobiernos de la democracia española (1979-2011) from Rafael Urías

Glosario de términos del tema (VOCABULARIO)

Posibles textos de fuente primaria y secundaria que pueden salir en un examen.

Esquema en una sola hoja.

Haciendo click aquí unos apuntes más completos. Y aquí otros en pdf que podéis imprimir.

Firma del tratado de adhesión de España a la CEE en 1985.

(2n BAT) La Transición hacia la Democracia (1975-1982)

Última unidad temática del curso, la Transición Democrática en España de 1975 al 1982. Y último de los temas y unidades didácticas que van para la Prueba de Acceso a la Universidad. Así que estamos ya en la rampa de lanzamiento y preparados para afrontar el examen más importante de vuestra vida (hasta el momento). Si trabajáis y estudiáis bien, podéis obtener unos magníficos resultados. Confío en vosotros. Sé que podéis. Mucho ánimo.

Lo primero entonces los apuntes que he preparado del tema en este enlace y aquí abajo:

Con este power point explicaremos en clase la Transición hacia la democracia en España, desde la muerte de Franco en el 1975 hasta el primer gobierno socialista en España de Felipe González.

La Transición española. 1975-1982 from Robertcm4

Aquí un par de vídeos para tratar el tema o uno de los temas más importantes de la Transición, el golpe de estado fallido del 23 de febrero, el famoso 23-F.

Para completar y poner punto final al temario que llevaréis a PAU, os dejo este power point que repasa lo dado y amplia lo no dado. Finalizo así mi labor docente con vosotros el presente curso en cuanto a la teoría se refiere.

T. 17 la españa actual from Isabel Moratal

Seis actividades de repaso VOLUNTARIAS y complemento muy variadas y de gran calidad para hacer on line haciendo click aquí.

Posibles modelos de examen haciendo click aquí.

La prueba pre-examen on line que ya os recomendado varias veces (Testeando), sobre la Transición y sobre los gobiernos democráticos en España.

Aquí un vídeo de una de las leyes más importantes de España, aún vigente y que tiene muchas consecuencias en lo que se refiere a la Memoria Histórica, la Ley de Amnistía de 1977.



Y la práctica o simulacro PAU de este tema a continuación para que podáis practicar:

DOCUMENTO 1

"En esta hora cargada de emoción y esperanza, llena de dolor por los acontecimientos que acabamos de vivir, asumo la Corona del Reino con pleno sentido de mi responsabilidad ante el pueblo español [...]. Hoy comienza una nueva etapa de la Historia de España. Esta etapa, que hemos de recorrer juntos, se inicia en la paz, el trabajo y la prosperidad, fruto del esfuerzo común y de la decidida voluntad colectiva. La Monarquía será fiel guardián de esa herencia y procurará en todo momento mantener la más estrecha relación con el pueblo.
La Institución que personifico integra a todos los españoles, y hoy, en esta hora tan trascendental, os convoco porque a todos nos incumbe por igual el deber de servir a España. Que todos entiendan con generosidad y altura de miras que nuestro futuro se basará en un efectivo consenso de concordia nacional. [...]
La Corona entiende también como deber fundamental el reconocimiento de los derechos sociales y económicos, cuyo fin es asegurar a todos los españoles las condiciones de carácter material que les permitan el efectivo ejercicio de todas sus libertades. [...]
El Rey, que es y se siente profundamente católico, expresa su más respetuosa consideración para la Iglesia. [...]"

Discurso de Juan Carlos I en la Cortes el 22 de noviembre de 1975

DOCUMENTO 2

El artículo décimo de la Ley de Sucesión enumera las leyes fundamentales y dispone que ‘para derogarías o modificarlas será necesario, además del acuerdo de las Cortes, el Referéndum de la Nación (...)’.
Se somete a Referéndum de la Nación el Proyecto de Ley para la Reforma Política, de rango fundamental, aprobado por las Cortes españolas en su sesión plenaria del día 18 del presente mes y cuyo texto literal es el siguiente:
Art. 1.º 1. La democracia en el Estado español se basa en la supremacía de la Ley, expresión de lo voluntad soberana del pueblo.
Los derechos de la persona son inviolables y vinculan a todos los órganos del Estado. 2. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes.
Art. 2.° 1. Las Cortes se componen del Congreso de los Diputados y el Senado. 2. Los diputados del Congreso serán elegidos por sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad. 3. Los senadores serán elegidos en representación de las entidades territoriales. El Rey podrá designar para cada legislatura senadores en número no superior a la quinta parte del de los elegidos. 4. la duración del mandato de diputados y senadores será de cuatro años (...). Art. 5.° El Rey podrá someter directamente al pueblo una opción política de interés nacional, sea o no de carácter constitucional, para que decida mediante referéndum, cuyos resultados se impondrán a todos los órganos del Estado (...).
Disposición final
Art. 1 º. La presente Ley tendrá rango de Ley Fundamental.
Art. 2.° El Referéndum se efectuará con sujeción al procedimiento que establece en el Real Decreto de la Presidencia de Gobierno 2636/1976, de 1 9/Xl, y tendrá lugar el quince de diciembre del año actual.
Art. 3 La consulta se llevará a cabo formulando la siguiente pregunta: ‘¿Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Política?’.

Madrid a 24 de noviembre de 1976. El Presidente de Gobierno Adolfo Suárez González

CUESTIONES A RESOLVER

1. Describe el tipo de fuentes utilizadas
2. Indica las ideas principales del texto, situándolo en su contexto histórico y en la unidad temática correspondiente.
3. Explica en pocas palabras los siguientes conceptos: amnistía y corona.
4. a. Explica el proceso histórico de la Transición española, especialmente indicando cuáles son sus principales cambios políticos y avances democráticos.  b. Compara el papel del rey Juan Carlos I en relación al papel jugado por el anterior monarca del siglo XX, en lo relacionado con la política, la constitución, su intervención en asuntos de Estado, etc.

(3r ESO) Segle XVI Reforma i Contrareforma de l'Església (PRIMERA PART: Els Borja)

Primera part: Els Borja, els Valencians que van Conquerir el Món

Imagineu una família de Xàtiva que, en només dues generacions, arriba al cim del poder mundial. No parlem de política local, parlem de dominar Roma, el centre de la Cristiandat. Els Borja (o Borgia, com els deien a Itàlia) no van ser uns simples espectadors del Renaixement; en van ser els protagonistes absoluts.

Van ser ells qui van arbitrar el repartiment del Nou Món entre Espanya i Portugal amb el Tractat de Tordesillas. Va ser un Papa Borja, Alexandre VI, qui va concedir el títol de Reis Catòlics a Isabel i Ferran. Però el seu camí no va ser fàcil: eren vistos com a "estrangers" i "bàrbars" per les poderoses famílies italianes com els Medici o els Sforza, que no acceptaven que uns valencians controlaren el Vaticà.

Per a uns, van ser uns mecenes brillants que van finançar Miquel Àngel o Pinturicchio; per a altres, el símbol de la corrupció, l'ambició desmesurada i el nepotisme. Però una cosa és segura: sense els Borja, la història d'Europa i la Reforma de Luter que vindria després no es podrien entendre. 

Esteu preparats per a entrar en la seua cort?

La Cort dels Borja (Sessions 1 i 2)  

Tasca d'Investigació: Qui és qui al Clan Borja?

Dividirem la classe en 7 grups de treball. Cada grup serà responsable de "presentar en societat" un d'aquests personatges. Han de descobrir qui eren, quin paper jugaven en l'estratègia de Roderic de Borja i quines ombres (o llums) han arribat fins a nosaltres.

1. Els personatges a repartir:

• Calixt III (Alfons de Borja): L'oncle que obri la porta de Roma. El primer Papa valencià.
• Alexandre VI (Roderic de Borja): El patriarca. El poder absolut, el mecenatge i la polèmica.
• Vanozza dei Cattanei: La mare oficial de la "dinastia". Una dona de negocis a l'ombra del Papa.
• Cèsar Borja: L'home d'acció. "O Cèsar o res". El model per a El Príncep de Maquiavel.
• Lucrècia Borja: La moneda de canvi política i, més tard, la gran duquessa culta de Ferrara.
• Joan de Borja (Duc de Gandia) i el xicotet Jofre: El destí de la noblesa valenciana i les tragèdies familiars.
• Michellotto Corella: L'instrument del terror. L'executor i braç dret de Cèsar.

2. Metodologia de treball:

Per a fer l'exposició dinàmica, cada grup haurà de lliurar i presentar dos materials:

        A. La Fitxa de "Perfil de Poder": Una fitxa tècnica (que pot ser un pòster o una diapositiva) amb:

        B. Càrrecs obtinguts: (Exemple: Arquebisbe, Cardenal, Capità General...).

        C. Vincle familiar: Relació directa amb Alexandre VI.

    D. La "Llegenda Negra": Quin rumor o escàndol l'envolta? (L'envelenament, l'ambició, l'incest imaginari...).

        E. La "Realitat Històrica": Quina va ser la seua herència real (artística, política o territorial)?

        F. El "Objecte Clau": Cada grup ha de portar o dibuixar un objecte que simbolitze el seu personatge (unes claus per al Papa, una espasa per a Cèsar, un contracte matrimonial per a Lucrècia, una daga per a Michellotto).

EXEMPLE FITXA MODEL. Aquesta fitxa és la que cada grup haurà d'omplir després de la seua investigació.

RECURSOS PER A FER EL TREBALL

Aci tens una selecció de recursos en valencià/català, estructurada per personatges i tipus d'arxiu (vídeo, web o text), perquè l'alumnat de 3r d'ESO puga realitzar la investigació.

Consell per a l'alumnat: Recordeu que molts d'aquests recursos tracten la "llegenda negra". La vostra tasca és contrastar la informació i omplir la fitxa diferenciant entre els rumors i els fets històrics provats.

Recursos Generals sobre la Família

Per a començar podeu vore aquest documental.

Aquests recursos serveixen per a tots els grups per entendre el context familiar i el seu origen.

• 📺 Vídeo (Documental complet): "Els Borja" (Sense Ficció - TV3). Un dels millors documentals per a entendre tota la nissaga, el seu mecenatge i la seua caiguda.

• 🌐 Web: Els Borja - Ajuntament de Xàtiva. Secció dedicada a la història de la família a la seua ciutat natal, amb mapes dels espais borgians.

• 🌐 Web: Territori Borja (Turisme Comunitat Valenciana). Mostra la petjada de la família a Gandia, Xàtiva i València.

Recursos Específics per Personatge

1 i 2. Els Papes: Calixt III (Alfons) i Alexandre VI (Roderic)

• 🎧 Àudio (Podcast): "Calixt III i Alexandre VI, els papes Borja" (En guàrdia! - Catalunya Ràdio). Ideal per a escoltar individualment i prendre notes sobre el seu ascens polític.

• 🌐 Web: Arxiu Secret Vaticà - Els Borja. (Nota: Aquesta web sol estar en italià/anglès, però es pot demanar a l'alumnat que busque les imatges dels documents originals de l'elecció d'Alexandre VI, que són molt visuals).

• 📖 Text/Article: "Alexandre VI: el papa valencià de la discòrdia" (Sapiens.cat). Un article que analitza la figura política d'Alexandre VI més enllà dels escàndols.

 

 

3. Vanozza dei Cattanei

• 📖 Text/Article: "Les dones dels Borja: més que amants i filles" (Article històric general). Com que és un personatge amb menys recursos directes en valencià, els alumnes hauran de buscar informació dins del documental general "Els Borja" de TV3 (minut 15-20 aproximadament).

• 📖 Text: Biografia curta a la Gran Enciclopèdia Catalana online (Cerca: "Vanozza de Cattanei").

4. Cèsar Borja

• 📺 Vídeo (Curt): "Cèsar Borja i El Príncep de Maquiavel" (Fragment educatiu). Explica la connexió entre Cèsar i el famós llibre de política moderna.

• 🎧 Àudio (Podcast): "Cèsar Borja, el fill del Papa" (En guàrdia! - Catalunya Ràdio). Centrat en la seua carrera militar i la seua ambició territorial.

• 📖 Text/Article: "El final de Cèsar Borja a Viana" (Sapiens.cat). Narra la seua caiguda i mort en batalla.

5. Lucrècia Borja

• 📺 Vídeo (Trailer/Fragment): "Lucrecia Borgia" (Opera del Liceu - Fragments de l'òpera de Donizetti). Per a veure com la ficció i la música van crear la seua llegenda negra.

• 🎧 Àudio (Podcast): "Lucrècia Borja, la filla del Papa" (En guàrdia! - Catalunya Ràdio). Desmunta molts dels mites sobre ella i mostra el seu paper com a duquessa i mecenes.

• 📖 Text/Article: "Lucrècia Borja: la víctima de la llegenda negra" (National Geographic en català o Sapiens.cat).

6. Joan de Borja (Duc de Gandia) i Jofre

• 🌐 Web: Palau Ducal dels Borja a Gandia. Aquesta web és fonamental per a aquest grup, ja que mostra on vivia Joan i el poder territorial que van acumular a València.

• 📺 Vídeo: "El Ducat de Gandia i els Borja" (Reportatge local de Gandia TV). Mostra l'herència de Joan a la ciutat.

• 📖 Text: "El misteri de l'assassinat de Joan de Borja" (Article breu de successos històrics).

7. Michellotto Corella (El braç dret)

• 📖 Text: "Michellotto Corella: el 'condottiero' al servei de Cèsar Borja" (Cerca bibliogràfica breu). Aquest és el personatge més difícil de trobar en fonts directes en valencià. L'alumnat s'haurà de basar en:

• 📺 Vídeo: Fragments de la sèrie "The Borgias" o "Isabel" (RTVE Play) on apareix el personatge (per a l'anàlisi visual).

• 📖 Text: Mencions a la seua figura en la biografia de Cèsar Borja de la Viquipèdia en català.

Rúbrica d'avaluació

Criteris d'Avaluació	Excel·lent (4 punts)	Notable (3 punts)	Aprovat (2 punts)	Insuficient (1 punt)	Puntuació
1. Contingut de la Fitxa (Qualitat de la Investigació)	La fitxa conté tota la informació demanada de manera detallada i precisa. Mostra una investigació profunda.	La fitxa conté la major part de la informació demanada de manera correcta. La investigació és bona.	La fitxa conté la informació bàsica, però falta algun detall o hi ha alguna imprecisió lleu.	La fitxa està incompleta, conté errors greus o la informació és molt escassa.
2. Diferenciació: Fet Històric vs. Llegenda Negra	Diferencia clarament i amb arguments els fets històrics provats dels rumors de la "llegenda negra" que envolta el personatge.	Diferencia els fets de la llegenda, tot i que els arguments podrien ser més sòlids.	S'esmenten tant fets com llegendes, però la distinció entre ells no és sempre clara o argumentada.	No es diferencia entre fet i llegenda; es presenten els rumors com a veritats o viceversa.
3. L'Objecte Clau (Simbolisme i Creativitat)	L'objecte triat simbolitza a la perfecció el personatge. L'explicació del seu significat és brillant i original.	L'objecte triat és representatiu del personatge. L'explicació és clara i encertada.	L'objecte triat té certa relació amb el personatge. L'explicació és bàsica.	L'objecte triat té poca o cap relació amb el personatge, o l'explicació és inexistent.
4. Exposició Oral (Comunicació i Rigor)	L'exposició és fluida, ben estructurada i capta l'atenció de l'audiència. Utilitza un vocabulari històric adequat. Tots els membres participen.	L'exposició és clara i organitzada. El vocabulari és correcte. La majoria dels membres participen activament.	L'exposició s'entén, però és una mica monòtona o desorganitzada. Falta una mica de rigor lingüístic. La participació és desigual.	L'exposició és confusa, es llegeix la fitxa o no s'entén. Falta vocabulari històric. La participació és molt pobra.
5. Suport Visual i Ortografia (Fitxa)	La fitxa és visualment atractiva, ordenada i fàcil de llegir. No hi ha faltes d'ortografia ni errors gramaticals en valencià.	La fitxa és correcta visualment i està ordenada. Hi ha molt poques faltes d'ortografia o errors gramaticals.	La fitxa és funcional, però podria ser més visual. Hi ha algunes faltes d'ortografia o errors gramaticals.	La fitxa és desordenada, difícil de llegir o té moltes faltes d'ortografia i errors gramaticals.
6. Treball en Grup (Observació i Coavaluació)	El grup ha treballat de manera molt cooperativa. Tots han contribuït activament, s'han repartit les tasques equitativament i han respectat les opinions dels altres.	El grup ha treballat bé de manera cooperativa. La majoria ha contribuït i s'han repartit les tasques.	El grup ha treballat junt, però ha calgut intervenció per a resoldre algun conflicte o redistribuir tasques. La participació ha sigut desigual.	El grup no ha sabut treballar de manera cooperativa. Hi ha hagut conflictes no resolts o algun membre no ha treballat gens.
PUNTUACIÓ TOTAL	(Màxim: 24 punts)