viernes, 31 de diciembre de 2010

Escapada Navideña.

Castillos de España I - Castillos Mudéjares - (Coca en Segovia y Mota en Valladolid)


Puerta Barbacana del castilo de Coca
 Nunca viene mal una escapada navideña con quien más quieres y descansando de mis niños aunque sólo sea dos días. Y este año más que nunca lo necesitaba. Necesitaba reencontrarme a mi mismo, disfrutar de mis hijos y de mi mujer y tratar de recuperar fuerzas para volver el próximo día 10 con las baterias cargadas y los nervios templados, así como la memoria reseteada de los últimos rollos macabeos.






Al fondo, Torre del Homenaje de Coca

Y no hay nada mejor, que visitar castillos para que mi mente me transporte al pasado. Me surgen ideas y planes de futuro novelísticos mientras me adentro en el interior de los castillos por donde pasaron mis héroes favoritos. Y en este caso mi objeto de estudio era César Borja y su recluimiento en el castillo de Mota. Aunque ya que estábamos, me pasé por el de Coca, que también es muy chulo y muy parecido ya que ambos son de estilo mudejar, es decir, que se caracterizan por estar hechos de ladrillos entre otras muchas cosas.
El castillo de Coca está en la provincia de Segovia y hacia allí nos encaminamos. Es un castillo reconstruido y que tras esa reconstrucción nos muestra todo su esplendor. El pueblo de Coca se llamaba antiguamente Cauca y fue una ciudad creada por los romanos sobre un asentamiento íbero anterior. Es una villa preciosa, muy del estilo castellano, rodeada de murallas y torres, conventos, etc. Se respira historia en cada uno de sus rincones. Además está rodeada muchos pinos, no en vano nos encontramos en Tierra de Pinares.

Flavio Teodosio el Grande, nació en Coca en el año 345
y murió en Mediolanum en 395. Gran militar y buen cristiano
sabio y justo legislador.
Además, en esta villa nació uno de los tres emperadores romanos de origen penínsular, Teodosio, como indica esta placa en las puertas amuralladas de la villa.

El otro castillo, lugar de encierro durante seis meses de César Borja, está en Medina del Campo, provincia de Valladolid. Medina fue una villa de origen musulman, no en vano Medina en árabe significa ciudad. En la Edad Moderna ser convirtió por cédula real en villa de mercado y feria de ganado. Por ese motivo, Medina se convirtió en el eje comercial y de negocio más importante de Castilla y León. Además, fue lugar de residencia de muchas familias importantes de Castilla y el lugar en el cual escribió su testamento y pasó a mejor vida Isabel I de Castilla, más conocida como Isabel la Católica.

Ventana desde la que se decolgó César Borja


Y su castillo, muy parecido al anterior, se llama el Castillo de Mota. Cuenta la layenda que en su prisión en este castillo y con la ayuda externa de uno de sus sirvientes, César Borja se descolgó desde la ventana de la Torre del Homenaje con una cuerda desde una altura de más de 40 metros. Descubierto por el alcaide, cortaron la cuerda antes de que llegara al suelo lo que le hizo caer al vacío desde una altura de más de 6 metros. El golpe fue brutal, aunque César pudo huir finalmente de sus carceleros contratados por Fernando El Católico.



Y para recordar mi otra pasión que es el teatro, no podía dejar de parar en Olmedo, otra de las villas de Valladolid, para ver la casa del Caballero de Olmedo, protagonista de una de las comedias del Siglo de Oro escritas por el fénix de los ingenios, Felix Lope de Vega Carpio. El museo es una auténtica delicia y se visita en menos de una hora. Es un gran homenaje al Teatro de aquella maravillosa época para las letras castellanas y es muy recomendable para los amantes de este género.


Palacio del Caballero de Olmedo en Olmedo (Valladolid)
Una vez acabada la excursión, había que reponer fuerzas y nos fuimos a comer. Y la comida típica de Castilla y León, sobre todo de Valladolid es el lechazo, regado con los caldos de Ribera de Duero. Y claro, si vamos a inbuirnos de su cultura, también debemos hacerlo de su gastronomía. Y la verdad es que estaba buenísimo.


A la salud de todos... Feliz Año Nuevo

(Si queréis ver más fotos de los castillos aquí os dejo una presentación de las mismas)


Castillo de Coca en Segovia

lunes, 20 de diciembre de 2010

Bon Nadal

He rebut felicitacions vàries, però la que més m'ha sorprés ha segut aquesta:


Hem vol convÈncer de les coses bones que té la Monarquia, però... No l'acave jo de trobar sentit...

De tota forma i aprofitant aquestes dates tan properes ja a les vacances i als Nadals, voldria felicitar-vos a tots. Passeu-ho molt bé al Festival i jo, ja vos voré al gener amb ànims renovats i espere que sense cap història més que me mareje. Jo només vull tranquilitat i normalitat.

BON NADAL I FELIÇ 2011


jueves, 16 de diciembre de 2010

Bestieses ecològiques (3r ESO)


Dofí calderó nadant


Els dofins sempre han tingut bona premsa. Són bonicos veritat?


L'esser humà és cada volta més... No me ix l'adjetiu... Despreciable? Ací vos adjunte una cosa escabrosa que m'he topetat en Internet.

La mar se tiñe de rojo, pero no se debe a un efecto climático de la naturaleza.

La bahía de la sangre en Dinamarca
Desde hace siglos, la cita más importante en la vida de los habitantes de las islas Feroe es la llegada de las ballenas. Con la primavera, los enormes mamíferos se acercan a las costas y todo el pueblo se prepara para un día esperado durante todo el año.

Aislados y alejados del mundo, la llegada de las ballenas ha sido siempre como un maná que el mar ha traído a estas islas perdidas en medio del Atlántico Norte. En estas tierras agrestes y barridas por el viento, donde el 93 % de la superficie son pastos y sólo el 7% es fértil, las ovejas han sido siempre un complemento a la pesca y a las ballenas.
Sin palabras
Las ovejas tienen el honor de haber dado nombre a estas islas, ya que Feroe quiere decir oveja. Las Feroe son una plataforma de 18 islas aisladas en el Atlántico Norte, en medio de las rutas migratorias de las ballenas piloto, y donde hasta la década de los setenta no llegaron los aviones..

Numerosas manadas de ballenas piloto pasan durante la primavera y a principios de verano. Siguiendo su migración anual, vienen a alimentarse alrededor de las Feroe donde las aguas son menos profundas, más cálidas y ricas en nutrientes. A menudo se suelen ver algunos ejemplares en rincones de aguas tranquilas de los innumerables fiordos y estrechos canales que separan las islas. Algunas de ellas serán cazadas. Cazadas como se ha hecho durante mil años.




Ellos no mueren al instante, son penetrados una y otra vez con filosos ganchos. En esos
momentos el delfín produce sonidos muy parecidos a los un bebe llorando.


A esta celebración regularmente nadie falta por no perderse “la diversión”.
Todos participan de una manera u otra, matando o viendo la crueldad “apoyándola como espectador”.

Cabe mencionar que el delfín calderón, como casi todas las otras especies de delfines, se acerca al hombre
únicamente para interactuar y jugar con él, como gesto de amistad.


Hoy esta caza, motivo de polémica durante años y criticada por muchos, está sometida a una estricta regulación. La bióloga del Departamente de Zoología de las Feroe, Doreta Bloch, defiende esta postura: “Tenemos una regla según la cual hay un máximo de capturas, que es de 2.500 ballenas al año. Esto equivale a la mitad de la producción total agrícola de carne vacuna y de ovejas, y es una cuarta parte del consumo de carne de aquí. Tiene, por lo tanto, mayor importancia de la que se podría pensar, y fíjese que, además, es carne gratuita. Se han criado en esta tradición”.

En esta masacre participan principalmente jóvenes ¿Por qué?
Para demostrar que ya han llegado a una edad “adulta”. Es una prueba de madurez.

Ara s'entendria perfectament aquest capítol dels Simpson. De vegades aquesta sèrie és profètica. En realitat ho tenim merescut.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Pel.lis prenadalenques (3r i 1r d'ESO)


1r ESO
Aquesta darrera setmana de l'any anem a vore la pel.li del trimestre a classe i recordeu que quan acabe, haureu de fer'ne un comentari de la mateixa que serà obligatori lliurar al professor el proper dia 11 de gener de 2012.
El guió del treballet serà el següent:
  • Portada, títol del treball i dades de l'estudiant.
  • Índex del treball.
  • Dades de la pel.lícula.
  • Tema de la Pel.li en una plana com a molt.
  • Personatges rellevants i per què ho són.
  • Fenòmens geològics, històrics, geogràfics, atmosfèrics, distribució espai-temporal, etc.
  • Opinió personal de la pel.li com a pel.li i del tema que tracta (m'agradat o no i per què)

3r ESO
(fent click damunt les imatgens anireu a les seues fitxes tècniques i artístiques)


domingo, 12 de diciembre de 2010

Dia Internacional de les Muntanyes (3r ESO)

Hi han dies per a tot tipus de conmemoracions i resenyar-les totes seria impossible per a mi, però huí vejent les notícies he descobert que també hi ha un Dia Internacional de les Muntanyes, un dia dedicat a la reflexió sobre el manteniment de les nostres muntanyes i de la biodiversitat que en elles hi ha, com a conditione sine qua non podrem continuar vivint sobre aquest planeta:


La Asamblea General de las Naciones Unidas designó el 11 de diciembre como el Día Internacional de las Montañas. Este día se convierte en una llamada de alerta sobre todas las amenazas que acechan a los paisajes y ecosistemas montañosos de todo el mundo.


El Penyagolosa, la muntanya més alta de la Comunitat Valenciana

Fent click ací teniu la pàgina web d'aquet moviment per la preservació de les muntanyes.



I recordeu...





També vosaltres podeu fer xicotetes coses per la natura!

sábado, 11 de diciembre de 2010

Romanticisme, una corrent cultural del segle XIX (4t d'ESO)

"Der Wanderer über dem Nebelmeer",
del romàntic Caspar David Friedrich.
El Romanticisme és un moviment cultural i polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII i que busca constantment la llibertat autèntica, antepossant abans de tot (font viquipèdia)
  • La major importància del sentiment enfront la raó.
  • La forta tendència nacionalista de cada país.
  • La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
  • La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
  • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
  • L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.

El romanticisme vol trencar les cadenes i opossar-se a qualsevol dictamen o llei que atempte contra la llibertat individual de les persones. Aplicat a l'art o a la literatura, busca trencar amb els cànons tradicionals. És un no rotund i ben fort a la Poètica d'Aristòtil o als cànons artístics praxitelians per posar un exemple. Afirmen amb molta força que:
Don Juan Tenorio

 "La bellesa és veritat"

Els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia com Don Juan (la versió espanyola és l'obra de teatre que més m'agrada, la famossísima de Josep Zorrilla, Don Juan Tenorio, que podeu llegir en un pdf fent click ací)

També la figura del Pirata és molt romàntica. És un rebel que furta als rics i sobreviu com pot. La sensació de llibertat que te dona la mar és imcomparable i els artistes romàntics agafaran aquest model sense pensar-ho massa, com a Espanya feu Espronceda. A molts de nosaltres de xicotets ens feren adependre-nos de memòria aquesta poesia, La Canción del Pirata:

George Gordon Byron,
según un cuadro de
Thomas Phillips.
A nivell internacional, estaven personatges tan apassionants com Lord Byron, l'anglés viatger enamorat de Grècia i que deixà un poema impressionant sobre la figura d'un altre dels personatges mitològics que més agradaven als romàntics, el tità Prometeo que es rebel.la contra el poder absolut de Zeus per ajudar als homens i regalar-los el foc. Podeu llegir el poema fent click ací) Ací teniu una mostra de la seua poesia acompanyada d'una preciosa cançò.
In secret we met -
In silence I grieve,
That thy heart could forget,
Thy spirit deceive.
If I should meet thee
After long years,
How should I greet thee! -
With silence and tears.
En secreto nos encontramos -
En silencio me lamento,
De que tu corazón pudiese olvidar,
Tu espíritu engañar.
Si llegara a encontrarte
Tras largos años,
¡Cómo habría de saludarte! -
Con silencio y lágrimas.




Dogos, Portos, Aramis i Dartagnan
El francés Victor Hugo és un altre dels exponents del Romanticisme. Ell fou el creador d'un dels personatges de la meua infantesa, D'Artagnan. Vaig despertar a la literatura llegint aquest llibre Los tres Mosqueteros. S'han fet moltes versions cinematogràfiques d'aquesta pel.lícula però jo hem quede amb la de Gene Kelly que tantes vegades he vist amb mon pare. Els dols a espasa son pures coreografies divertidíssimes.

Todos para uno y uno para todos.


I fins Disney s'ha atrevit amb aquest clàssic.

No donen ganes de fer una versió d'aquestes en Teatre? No ho decarte en un futur...

I un altre dels meus romàntics somnis de jove era ser periodista. Ara mate el cuquet dirigint la revista del col.legi, però jo volia ser periodista per a contar-li al món les injustícies i denunciar els abusos d'aquesta pútrida societat, com el meu ídol de joventut, aquell que signava els seus articles amb el malnom de El pobrecito hablador, Don Mariano José de Larra. Ací vos deixe un dels seus articles: Vuelva Usted Mañana. Podria recitar-lo de memòria de les voltes que m'ho he llegit:

"Gran persona debió de ser el primero que llamó pecado mortal a la pereza..."

Un grande de la literatura española. Desafortunadament, no m'han deixat fer allò que me demana el cos amb la revista del col.legi i això m'ha dut al suicidi com a Larra, però en el meu cas al suicidi periodístic.

Jo hem declare un fidel seguidor d'aquesta doctrina, malgrat no totes les figures del romanticisme acavaren molt bé. Normalment el Romanticisme és una quimera de bojos. La realitat és distinta, però... És tan bonic lluitar amb il.lusió pels teus somnis i per tractar de fer un món millor on triomfe l'amor? Jo me quede doncs amb una cançò d'amor, la m´s bonica que crec que mai no s'ha escrit, i vos la deixe a la versió de la pel.lícula m´s romàntica que mai haja vist i que més m'agrada, Moulen Rouge. És tan bella aquesta cançò de Elthon John que m'emociona i mai no me canse de vore-la ni d'escoltar-la. Així me vaig enamorar dels ulls Nicole Kidman. Què guapa és i quins ulls!... A qui no l'agradaria declarar l'amor d'aquesta forma?

How wonderful life is, now your're in the world




¡Ay de aquel mañana que no ha de llegar jamás!
Mariano J. de Larra

jueves, 9 de diciembre de 2010

Concienciació ecològica una miqueta especial. (3r ESO)

L'altre dia paralavem a classe dels efectes al medi natural del sector primari. Va eixir el tema de la mar i de l'esgotament dels peixos. i se'ns ocorrí fer la cançò o l'anunci en defemsa de la mar arran un antic vidio que jo recordava sobre els pezqueñines



Aquest anunci de televisió te més anys que algú de vosaltres, però fou un misstage que es quedà gravat a la meua ment. Vaig pensar que podriem fer el mateix i dos valents de 3r A, Borja i Jesus, s'han atrevit a fer açò.



Gràcies per l'actitut i per la colaboració, però sobretot gràcies per la valentia, per les ganes de passar-ho bé també a classe i per complir amb les vostres promeses. Sereu recompensats com toca quan toque.

Algú més s'anima?

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Trabajo trimestral "Cortos históricos" (4t ESO)

Durante el segundo y el tercer trimestre, estudiaremos hechos tan interesantes como la Revolución Industrial, el Movimiento Obrero, el Colonialismo e Imperialismo, la Primera guerra mundial, las Revoluciones rusas, la crisis de los años 30, el ascenso de los fascismos o la II Guerra Mundial y sus consecuencias.

Como trabajo trimestral, a cada grupo os planteo las siguientes posibilidades para aplicar a cada uno de los temas propuestos:
  • Realización de un corto: Podéis optar por la posibilidad de elegir un escenario fuera del centro y, cámara en mano, montar un pequeño corto cinematográfico que podéis editar y acompañar de efectos con el fin de realizar un visionado en clase. Es una opción muy atractiva y abierta a todo tipo de posibilidades.
A continuación os propongo una serie de temas para tomar como referencia. No obstante, puedes escoger cualquier otro que esté relacionado con la temática vista en clase:
  •         “Los orígenes de la I Guerra Mundial. El asesinato de Francisco Fernando”. ¿Sóis capaces de explicar las causas de la IGM y relatar la muerte de Francisco Fernando?. Métete en la piel de G.Princip, de un espectador, de un serbio…
  •          “Crónicas de guerra. El desarrollo de la I Guerra Mundial”. Es este tema tenéis muchísimas posibilidades. Desde plantearlo como un relato radiofónico de los hechos, a enmarcarlo en la relación de dos enamorados...
  • “Tras los locos años 20… ¡Crisis!, el desplome de los años 30”. Podéis relatar la vida de un hombre de negocios, un agente de bolsa, una familia media, un obrero, un periodista… De la felicidad, al caos.
  • “El desbordamiento de la imaginación: Las vanguardias”. Las épocas más convulsas suelen albergar las mayores y más diversas expresiones de sentimientos y pensamientos. ¿Sóis capaces de explicar lo que sintieron estos artistas para plasmar sus ideas a modo de obras de arte?
  • “La familia del zar en peligro”. Rusia hasta la muerte del Zar. Representa los acontecimientos desde el punto de vista de un campesino o de la familia real.
  • “¡Revolución!, la búsqueda del ideal!”. Las revoluciones rusas desde el punto de vista de sus protagonistas. ¿Sóis capaces de meteros en la piel de Lenin y explicar su pensamiento? , ¿Cómo representaríais el asalto al palacio?, Quizás preferís explicarlo desde el punto de vista de un campesino adinerado…
  • “Luces y sombras en la URSS; Stalin”. El hombre de acero llega al poder. ¿Sóis capaces de relatar la historia de la URSS en esta época?. Quizás queráis encarnar a algún enemigo, por ejemplo Trotski.
  •  “Il duce y el fascismo italiano”. El hijo de un herrero y una maestra llega al poder y aplica su pensamiento. Si eliges este tema habéis decido ser italianos en una época muy convulsa.
  • “El nazismo, ideología y terror”. ¿Un judío en Berlín?, ¿un integrante de las S.A.?, ¿El mismísimo A.Hitler?, ¿Quizás algún colaborador?... Tienes libertad de elección. Alemania en la época de entreguerras.
  • “Crónicas de la II Guerra mundial: Los aliados marchan hacia la victoria”. Americano, inglés, francés, agente secreto, soldado en el desembarco de Normandía… Tienes numerosísimos temas en los que enmarcar las operaciones miltares de los aliados. ¿Te atreves quizás a ser el presidente de los EE.UU.? , ¿Y el piloto del Enola Gay?
  • “Crónicas de la II Guerra mundial: La expansión y derrota del eje”. Un francotirador en Stalingrado, un piloto kamikace, un integrante del África Korps, un habitante de Hiroshima… La guerra desde el punto de vista de los integrantes el eje.
  • “¡Hay que organizar la paz!”. El fín de la guerra y la creación de la ONU. Podéis elegir representar cada uno a un país distinto y representar las conferencias de paz, o la creación de la ONU.
  • “Mi vida”: Encarna a un personaje histórico y cuéntanos tu historia.
  • “Tema libre”: Cualquier otro que consideres de tu interés y esté relacionado con lo explicado en clase.

PROCEDIMIENTO

  •  Reúnete con tu grupo. Elige un tema e infórmate sobre ese tema (libro de texto) y más tarde... ¡amplía aún más lo que sabes!
  • Comunícaselo a tu profesor y exponed cualquier duda que tengáis, así como el tiempo que necesitáis para realizar el trabajo. En función de ese tiempo, señalaremos una fecha para vuestro día “D”.
  • ¡A trabajar, aprender y divertirse!

Tomado de la web http://historiazuer.blogspot.com  de Fernando Gómez, profesor de Historia del IES Azuer de Manzanares ( Ciudad Real )
Muchas gracias

D'excursió... (Montesa i Xàtiva)



Capella del castell
CASTELLS DE VALÈNCIA I (Montesa i Xàtiva)

Una de les coses que més m'agrada fer és visitar llocs nous. I de vegades aquestos llocs estan molt a prop, a només 75 kilòmetres de València. Huí, aprofitant la festa, el bon dia que feia, el vent de ponent que te deixava vore un paisatge espectacular i gaudint de la companyia de la meua família he fet una excursió als castells de Montesa i de Xàtiva.

Vista general del castell des del costat sud
Cavallers de l'Ordre de Montesa
Aljub del monestir
El castell de Montesa ha segut el primer, un castell prou desfet per culpa d'un terratrèmol de meitat del segle XVIII, però que l'ajuntament del poble tracta de restaurar en la mesura que els fons i el temps poden donar. Aquest castell és una barretga entre castell i monestir, perque l'Ordre dels Cavallers de Montesa fou un ordre militar creada amb les deixalles de l'Ordre del Temple per a protegir un territori de frontera amb els musulmans. Un castell gran i prou bonic amb unes espectaculars vistes de tota la contornà, plena de tarongers i amb les muntanyes davant.

Runes de les masmorres del castell

Creu de Sant Jordi que representava a tots els components de l'ordre.

I després d'un bon esmorçar al peu del castell hem continuat excursió fins Xàtiva, una de les ciutats més importants de la província de València, amb més de 2000 anys de Història.


Vista panoràmica del poble i del castell de Xàtiva

El seu grandiós castell presideix tota la vall i des d'ell es veu la ciutat de València i la mar Mediterrània. Una autèntitca meravella de lloc carregat de Història: l'emplaçament del Saetabis romà, un lloc que dominà el mateix Annibal Barca, el poblat iber anterior, el castell menor i el major medieval, lloc protagonista de les Germanies, amb una exposició sobre la vida als castells xicoteta però força interessant, lloc de residència durant molts anys de Calixte III i Alexandre VI, els dos únics papes de Roma valencians, de la mateixa família, els Borja, castell i vil.la protagonista de la Guerra de Succesió amb el famós quadre de Felip V de cap avall i tantes altres coses que és molt difícil de resumir en aquest post. Aleshores, vos convide a visitar aquesta vil.la. Una bona proposta per a visitar amb la família i passar un dia molt agradable coneguent el nostre patrimoni, que és molt ric i variat.

Castell de Xàtiva


domingo, 5 de diciembre de 2010

Missatge de la Terra per a tots els alumnes (sobretot per als de 3r)

Napoleó Bonaparte (4t d'ESO)

Un dels grans personatges de la Història és Napoleó. Un home fet a si mateixa que va arribar des del no res fins al més alt del poder no només al seu país, França, sinó també a tota Europa. Va guanyar grans batalles però també va perdre més d'una. De tota forma la seua fama es ja imperecedera

"Cada uno de los movimientos de todos los individuos se realizan por tres únicas razones: por honor, por dinero o por amor" 
"Los sabios son los que buscan la sabiduría; los necios piensan ya haberla encontrado"

"Sólo hay dos palancas que muevan a los hombres: el miedo y el interés."
"La envidia es una declaración de inferioridad"
Frases célebres de Napoleó Bnaparte

Napoleó volia dominar el món i es va autoplaclamar Imperator.



Ací vos deixe la seua pàgina web oficial per si voleu ampliar els coneiximents sobre aquest gran personatge.

Però tot imperi té el seu fi i el de Napoleó està molt ben resumit en aquest curtet video:


Ací vos deixe també un esquema de la Revolució francesa que vos pot vindre molt bé:


"La mayor parte de aquellos que no quieren ser oprimidos, quieren ser opresores".