 |
| "Der Wanderer über dem Nebelmeer", del romàntic Caspar David Friedrich. |
El Romanticisme és un moviment cultural i polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII i que busca constantment la llibertat autèntica, antepossant abans de tot (font viquipèdia)
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
El romanticisme vol trencar les cadenes i opossar-se a qualsevol dictamen o llei que atempte contra la llibertat individual de les persones. Aplicat a l'art o a la literatura, busca trencar amb els cànons tradicionals. És un no rotund i ben fort a la Poètica d'Aristòtil o als cànons artístics praxitelians per posar un exemple. Afirmen amb molta força que:
 |
| Don Juan Tenorio |
"La bellesa és veritat"
Els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia com Don Juan (la versió espanyola és l'obra de teatre que més m'agrada, la famossísima de Josep Zorrilla, Don Juan Tenorio, que podeu llegir en un pdf fent click ací)
També la figura del Pirata és molt romàntica. És un rebel que furta als rics i sobreviu com pot. La sensació de llibertat que te dona la mar és imcomparable i els artistes romàntics agafaran aquest model sense pensar-ho massa, com a Espanya feu Espronceda. A molts de nosaltres de xicotets ens feren adependre-nos de memòria aquesta poesia, La Canción del Pirata:
 |
| George Gordon Byron, según un cuadro de Thomas Phillips. |
A nivell internacional, estaven personatges tan apassionants com Lord Byron, l'anglés viatger enamorat de Grècia i que deixà un poema impressionant sobre la figura d'un altre dels personatges mitològics que més agradaven als romàntics, el tità Prometeo que es rebel.la contra el poder absolut de Zeus per ajudar als homens i regalar-los el foc. Podeu llegir el poema fent click ací) Ací teniu una mostra de la seua poesia acompanyada d'una preciosa cançò.
| In secret we met - In silence I grieve, That thy heart could forget, Thy spirit deceive. If I should meet thee After long years, How should I greet thee! - With silence and tears. | En secreto nos encontramos - En silencio me lamento, De que tu corazón pudiese olvidar, Tu espíritu engañar. Si llegara a encontrarte Tras largos años, ¡Cómo habría de saludarte! - Con silencio y lágrimas. |
 |
| Dogos, Portos, Aramis i Dartagnan |
El francés Victor Hugo és un altre dels exponents del Romanticisme. Ell fou el creador d'un dels personatges de la meua infantesa, D'Artagnan. Vaig despertar a la literatura llegint aquest llibre Los tres Mosqueteros. S'han fet moltes versions cinematogràfiques d'aquesta pel.lícula però jo hem quede amb la de Gene Kelly que tantes vegades he vist amb mon pare. Els dols a espasa son pures coreografies divertidíssimes.
Todos para uno y uno para todos.
I fins Disney s'ha atrevit amb aquest clàssic.
No donen ganes de fer una versió d'aquestes en Teatre? No ho decarte en un futur...
I un altre dels meus romàntics somnis de jove era ser periodista. Ara mate el cuquet dirigint la revista del col.legi, però jo volia ser periodista per a contar-li al món les injustícies i denunciar els abusos d'aquesta pútrida societat, com el meu ídol de joventut, aquell que signava els seus articles amb el malnom de El pobrecito hablador, Don Mariano José de Larra. Ací vos deixe un dels seus articles: Vuelva Usted Mañana. Podria recitar-lo de memòria de les voltes que m'ho he llegit:"Gran persona debió de ser el primero que llamó pecado mortal a la pereza..."
Un grande de la literatura española. Desafortunadament, no m'han deixat fer allò que me demana el cos amb la revista del col.legi i això m'ha dut al suicidi com a Larra, però en el meu cas al suicidi periodístic.
Jo hem declare un fidel seguidor d'aquesta doctrina, malgrat no totes les figures del romanticisme acavaren molt bé. Normalment el Romanticisme és una quimera de bojos. La realitat és distinta, però... És tan bonic lluitar amb il.lusió pels teus somnis i per tractar de fer un món millor on triomfe l'amor? Jo me quede doncs amb una cançò d'amor, la m´s bonica que crec que mai no s'ha escrit, i vos la deixe a la versió de la pel.lícula m´s romàntica que mai haja vist i que més m'agrada, Moulen Rouge. És tan bella aquesta cançò de Elthon John que m'emociona i mai no me canse de vore-la ni d'escoltar-la. Així me vaig enamorar dels ulls Nicole Kidman. Què guapa és i quins ulls!... A qui no l'agradaria declarar l'amor d'aquesta forma?
How wonderful life is, now your're in the world
¡Ay de aquel mañana que no ha de llegar jamás!
Mariano J. de Larra
No hay comentarios:
Publicar un comentario