La pel.li del segon trimestre: PEARL HARBOR (4t ESO)

La pel.li del trimestre se titula PEARL HARBOR (dades fent click ací a la part dreta) i és sobre l'atac japonés al 1941 sobre la base nordamericana de la flota del Pacífic de les illes Hawai, que dona pas a l'entrada dels Estats Units a la II Guerra Mundial. Més dades ací.

Aquesta és una pel.li molt especial per a mi, doncs l'estic posant des de fa molts anys i m'inspirà el meu musical (Patro Harbor), una de les coses de Teatre que he fet en aquesta vida i de la que més orgullós me trobe.

Recordeu les parts del comentari d'aquesta pel.li (portada, índex, dades de la pel.li, resum argumental, context històric i geogràfic, altres qüestions i opinió personal) La data de lliurament serà el primer dia de classe després de Falles.

També vos recorde que és necesari el visionat de la pel.li      V de Vendetta de la que haureu de traure els trets comuns d'una societat totalitària. POdeu veure el trailer fent click ací i més dades sobe la pel.li fent click damunt el títol.

CAL QUE CONTESTEU A LES 5 PREGUNTES DEL QÜESTIONARI ADJUNT I ME LES LLIUREU EL MÉS AVIAT POSSIBLE.

Relato histórico por entregas... A PUNTO DE ACABAR (XII)

CAPÍTULO XII



Multitud agolpada en las cercanías de la Cibeles.



Los gritos comenzaron a sonar provenientes de Atocha. Los camiones entraban a poca velocidad en dirección a la Cibeles y la multitud se abalanzó contra ellos. Los hombres que en ellos iban, no sabían dónde mirar ni lo que hacer. La gente les machacaba a preguntas sobre sus seres queridos y su procedencia. Algunos eran reconocidos, mientras otros lloraban sin poder reaccionar. Aquello era un auténtico caos. La gente se empujaba, se insultaba, se obstaculizaba… Alguien cayó al suelo y fue pisoteado sin miramientos. Y entre la multitud, Manola comenzó a gritar:

-          ¡Antonio! ¡Antonio! ¡Antonio! – pero no hallaba respuesta y los empujones, la apartaban cada vez más de los camiones.

Desesperanzada y enrabietada por no poder ver a los soldados, ni preguntarle a nadie por su Antonio, se sentó en un bordillo y rompió a llorar. Pero en ese mismo instante, escuchó un sonido familiar. Un silbido que creyó reconocer. Antonio siempre silbaba así. No podía ser otra persona, pero… No podía ser. Lo habría imaginado.

La pel.li del segon trimestre (2n ESO)

Dades de la pel.lícula:

Fent click ací

vos enviarà a una pàgina on teniu les dades a la columna de la dreta:

Juguem als enigmes (V)... ON ESTÀ TXEMA?

Aquesta crec que és molt fàcil... Però allà va:

1. Com s'anomena el poble i en quina província està?
2. Quin és el seu malnom i per què?
3. Què és això que hi ha al meu cap i per què està ahí?
4. Com s'anomena la plaça on me trobe?

And the winner is:

Marc Tomás de 4t

La resposta correcta l'ha donat Marc encara que l'explicació més en detall l'ha donat Belén Rojas i és aquesta:

1- Santillana del Mar, Cantabria.
2- Conocida como "la villa de las tres mentiras", pues ni es "santa", ni "llana", ni tiene "mar"
3- El homenaje al Hombre de Altamira es una estatua que el municipio de Santillana del Mar dedicó a los primeros pobladores de las Cuevas de Altamira.
Se ubica en la Plaza Mayor de Ramón y Pelayo, justo delante de la Casa de la Parra y justo al lado de la Casa del Águila.
Se trata de la figura de un bisonte sobre un pedestal de piedra y la inscripción de: "Santillana al Hombre de Altamira", recordando a los bisontes pintados en las Cuevas de Altamira.
Fue realizado por el escultor Jesús Otero, oriundo de Santillana del Mar y a quien le dedicó el Ayuntamiento el Museo y Fundación de Jesús Otero ubicado justo enfrente del abrevadero y de la Casa de los Quevedo y Cossío.
4-Plaza Mayor de Ramón y Pelayo

Fins un altre enigma...

Relato histórico por entregas... A PUNTO DE ACABAR (XI)

CAPÍTULO XI

La incipiente claridad del amanecer no despertó a Manola, que no había podido conciliar el sueño en toda la noche. La pequeña Carmen, que acababa de mamar, dormía plácidamente en un canasto ancho que hacía las veces de cuna. La primavera madrileña permitía dormir con tan sólo una manta de abrigo, nada que ver con el pasado y duro invierno, donde temió por su vida y la de los suyos por culpa del frío y el peligro de congelación. En esos días dormían todos apiñados para darse calor humano. Pero ahora, no era necesario y a pesar de que no disponían de demasiado espacio, se podía dormir. Al menos, olvidaban las calamidades durante unas pocas horas.

Paseo de Trajineros, hoy Paseo del Prado.

Manola se levantó sigilosamente y salió a la calle después de lavarse la cara y adecentarse un poco en una jofaina que compartían en la casa. Caminó el corto trecho del Paseo del Prado, desde la Plaza de la Lealtad hasta la Cibeles y observó que no era la única que había recibido la noticia. Mujeres de toda índole,  condición y circunstancia acudían en la misma dirección. La notica de la llegada de hombres desde el frente, era siempre un halo de esperanza para multitud de madres, esposas e hijas, deseosas de reconocer entre los recién llegados a uno de los suyos. A medida que el sol ascendía hacia mediodía, la concentración derivó en aglomeración. Todas nerviosas y expectantes, pero todas, con un aire triste y derrotado. Todo Madrid sabía que aquello, estaba a punto de finalizar.

ARQUEOLOGIA AL PATRO (1r ESO)

Power point voluntari fet per Sara de 1r A

Trabajo sociales arqueologia

View more presentations from txema4.

Aquestos són els tres grups d'excavació de 1r A que ferem una pràctica d'arqueologia el passat dimecres al Patro.

El grup primer trobà despulles d'un triceratops, una joia perduda i ... a Patricio

 LA CRÒNICA DE GEMA HURTADO GENOVÉS

El passat dimecres 23 de Febrer, els alumnes de 1r A vam fer una excavació arqueològica a la part trasera del col·legi.

Vam fer 3 grups; jo anava amb Laura, Claudia, Sara, Saray, Javier Renovell i Javier Martinez Cal. El treball el distribuírem així: jo apuntava, Sara feia fotografies i els demés buscaven.

El primer que fèrem va ser marcar 1 metre quadrat amb “piquetas” i corda de pita; després netejàrem el terrra amb pincells ; i finalment amb pales “excavàvem” um cinc o sis dits.

Al principi no trobàvem res, a soles una pedra enorme i unes quantes herbes, peró després Txema ens va dir que ens girarem i ens va amagar uns joguets que teníem que buscar.

Trobàrem um esquelet i un os. Després nosaltres trobàrem un fòsil d´un caragol i, com Javi Renovell portava un rellotge, el cobrírem de terra i vam dir que l´havíem trobat.

Finalment tornàrem a classe.

Aquesta activitat em paregué molt divertida i entretenguda. Qui sap? A lo millor algú de nosaltres de major serà arqueòleg.



El segon grup torbà un esquelet intacte i sancer a més d'una cama de velociraptor.




Aquest grup trobà una estatua romana intacta i les despulles d'un Faraó


Power point voluntari fet per Patrick de 1r A

Excavacion arqueologica

View more presentations from txema4.

Relato histórico por entregas... A PUNTO DE ACABAR (X)

Los oficiales republicanos en aquel pueblo habían huido o muerto. Él, un simple sargento de artillería, era el mando más alto. Pero los pocos lugareños que quedaban comenzaron a protestar y a exigir que se marcharan de allí. No querían saber nada más de guerras. Ya había habido suficiente muerte y desolación en su tranquilo pueblo. Y Antonio, comandando un pequeño pelotón de 15 hombres, abandonó Ribarroja del Ebro en dirección a Valencia. Llegaron a la capital del Turia unos cuantos días después y acudieron a Gobernación para dar parte de lo sucedido. Habían pasado por Castellón, pero allí les mandaron en dirección a Valencia:

-Allí está el Gobierno y os dirán que debéis hacer - les contestó un coronel que ostentaba el cargo de gobernador de la ciudad.

Los ánimos en Valencia eran pésimos. Ya nadie creía en la victoria tras el desastre en el Ebro y la toma de Barcelona, ya estaba casi consumada. Antonio fue destinado al puerto, a una unidad antiaérea de muy poco precisión y con una munición muy limitada.

-          Un disparo, un blanco. O en dos días nos acabamos la munición – les dijo el capitán al mando.

Desde Valencia intentó ponerse en contacto con Manola en Madrid y envió una carta con su compañero Carmelo y Eusebio de Alginet, a quienes mandaron a reforzar el frente de Madrid. Por ellos sabría Manola que estaba vivo. Pero ésa, había sido la última vez que habían podido tener contacto, y ya habían pasado seis meses.

Enfrascado en estos recuerdos, el día comenzó a despuntar y a su alrededor se vislumbraban los primaverales paisajes de su Madrid, unos paisajes que conocía, pero no reconocía. Campos sin cultivar, casas destrozadas, restos de guerra por todas partes… ¡Hasta dónde habíamos llegado!

El día, trajo de nuevo la esperanza a su corazón.

- Volveré a casa y encontraré a mi familia. Pase lo que pase, no me alejaré de su lado nunca más.

Objetiu "Robin Hood" (3r ESO)

Fent click damunt la imatge podreu accedir al video de Robin Hood que vos he esmentat a classe i demanar allò que vos he dit. Recordeu que és per al dimarts.

I baix podreu veure un curt video de que han fet aquestos bojos al 2010. Pots fer tu quelcom similar?

Relato histórico por entregas... A PUNTO DE ACABAR (IX)

CAPÍTULO IX

Y había vuelto. El frío del duro invierno aragonés, le había congelado las extremidades inferiores y perdió uno de los dedos del pie izquierdo. Los médicos creyeron que podría gangrenarse y le dieron permiso para que volviera a Madrid y recuperarse, o quedarse y librarse de un soldado tullido. Y los cuidados de Manola durante aquellos dos meses, fueron claves para que Antonio se recuperara y la gangrena no apareciera. Y en aquel permiso, Antonio dejó embarazada a Manola de Carmen. Pero pronto, las obligaciones militares llamaron a la puerta de los dos.



El río Ebro.



Un nuevo destino: el Ebro. Los republicanos habían decidido hacer un contraataque sorpresa para evitar que se cortaran las comunicaciones entre Cataluña, Valencia y Madrid. De ser así, el territorio republicano quedaría dividido en dos y estaría condenado. Aquella era la batalla decisiva.

Antonio le prometió que volvería. Desde entonces no la había vuelto a ver.

Su posición era la ribera del río, en la población de Ribarroja del Ebro, donde su compañía manejaba baterías antiaéreas que defendían los puentes de barcazas por los que, previamente, habían cruzado el río las tropas republicanas. Y él estaba al mando de un viejo cañón ruso de larga distancia, oculto entre las casas del pueblo, que apoyaba la ofensiva con sus disparos.

Antonio recibió carta de su padre, que le anunciaba el nacimiento de otra niña, a la que llamarían Carmen en honor a su madre. La noticia le llenó de felicidad y al mismo tiempo le empujó a seguir adelante, a cumplir la promesa de volver que le había hecho a Manola.

Avión de la legión alemana Cóndor,
 al servicio de los Nacionales

Aquella tarde, mientras leía la carta, una escuadrilla de aviones alemanes de la Legión Cóndor al servicio del ejército Nacional, sobrevoló Ribarroja del Ebro. Barrieron las baterías antiaéreas  y detectaron el escondrijo del cañón, cuidadosamente camuflado en una vieja casa. Mientras un caza se lanzaba en picado, descargando su mortífera y potente carga, Antonio vio el fin muy cercano. La primera explosión, hizo añicos el cañón y a su compañero, Juan el Zamorano. La segunda bomba, destrozó la casa contigua de una explosión que llenó el aire de polvo y metralla. Los pocos que allí quedaban con vida, salieron huyendo mientras Antonio, aturdido por la explosión, permanecía en medio de la calle, aunque una chispa de lucidez fue suficiente para reaccionar y meterse dentro de una alcantarilla que había quedado entreabierta por la explosión. Allí dentro, atontado, magullado y sangrando por no sabía muy bien dónde, observó como los aviones volvían una y otra vez, barriendo con su metralleta las calles, descargando más y más bombas sobre las casas circundantes… Una vez y otra más… Hasta que se quedaron sin munición. 

Nadie les respondió. Habían arrasado su objetivo sin ningún contratiempo y volvían a su base dejando caos, desolación y muerte en las calles de aquel pueblecito tarraconense al que Antonio, desde su improvisado refugio, juró no volver jamás.

Auschwitz-Birkenau (4t d'ESO)

 4
Açò digué el poeta i filòsof espanyol Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana (encara que altres se l'atribueixen a Napoleó) i eixa és la frase escrita a l'entrada del bloc número 4 del camp de Auschwitz I, en polac i en anglés:

Kto nie pamięta historii, skazany jest na jej ponowne przeżycie.

The one who does not remember history is bound to live through it again.

 Tot aquell que no recorda/coneix la Història, està condemnat a repetir-la.

El pueblo que no conoce su Historia está condenado a repetirla.

El 27 de gener de 1945, l'exèrcit soviètic alliberà el major camp d'extermini nazi, Auschwitz-Birkenau, aquest que es veu a la dreta.

I al breu vidio de baix, hi han imatgens fortes cap al final... Fortes, però reals... Com la mateixa vida! La realitat, per desgràcia en aquest cas, ha superat la ficció.

La Prehistòria a la Comunitat Valenciana (1r ESO)

Treball voluntari sobre la Prehistòria a la Comunitat Valenciana de Josep Moliner

La prehistòria a la comunitat valenciana

View more presentations from txema4.

EL HECHIZO DE CAISSA de Fernando Ortega.



El autor, Fer Ortega.



Demà publiquen el llibre d'un amic meu. És el seu primer llibre i a tots ens fa molta il.lusió. Ens coneguerem al curs de novel.la històrica que imparteix a l'Iber Antonio Penadés (el que està fent Carlos ara) i des d'aleshores ens trobem en tots els "saraos" literaris que s'organitzen a València. Estic molt content (i envejós tot hi ha que dir-lo, perque ell ja l'ha acabat i a més se l'han publicat i jo encara estic a voltes amb el meu primer manuscrit) I vos convide a tots a comprar-lo i a llegir-lo, perque és un molt bon llibre.

I de què va vos preguntareu. Fer, l'autor, és un gran amant i un gran jugador d'escacs i la seua novel.l té molt a veure amb aquest món, encara que qualsevol neòfit pot entendre-lo i seguir la trama perfectament.

A més, pe a fer-vos una idea té un blog on va plasmar tot el seu procés creatiu i que és força interessant. Podeu donar-li una ullada fent click ací.

La presentació serà dijous que ve i esteu tots convidats. Ací vos deixe l'invitació. Jo no faltaré.

L'Arqueologia (1r d'ESO)

Huí hem fet una pràctica d'arqueologia al nostre cole. Espere tindre prompte les fotos i els powers que m'ho promet per a penjar-los ací. A més recordeu que heu de fer un resum-crònica d'allò que het huí per a la classe de divendres.

Si vos ha agradat i s'heu quedat en ganes de més, vos propose fer aquest treball voluntari, una webquest sobre Arqueologia. Fent click ací, la trobareu i podreu seguir les instruccions que se vos demanen.

I una de les visites amb els vostres pares que vos recomane (si no sabeu que fer un diumenge seria un bon pla) és anar a Alacant, al seu museu, un dels millors d'Espanya i un dels millors museus moderns d'Arqueologia del món. Ací teniu la seua web oficial on podeu fer una visita virtual fent click ací.

I també podeu vore aquesta presentació sobre altres tipus d'arqueologia, per a quili agrade molt la mar:

Arqueologia SubaquàTica

View more presentations from joelbtx.

Espere que vos haja agradat l'activitat. Si ha segut així, deixeu un comentari al peu d'aquesta entrada al blog (anomenada post)

Hitler, Stalin i Mussolini en acció i més coses... (4t d'ESO)

Vos vaig a deixar material per a reforçar el tema que hem acabat huí:

• Un quizz de preguntes sobre la Revolució Russa molt interesant fent click ací.
• Una cançò heavy sobre el culte a la personalitat pròpia dels tres líders que van a apareixer a aquest post fent click ací.

Qui és el millor orador?

I una presentació molt bona per ajudar-vos a estudiar i entendre millor aquest tema:

Fascismo y nazismo

View more presentations from Fernando Gómez.

Relato histórico por entregas... A PUNTO DE ACABAR (VIII)

CAPÍTULO VIII

Por un lado, la pena por sus compañeros muertos, le hizo implicarse más con la causa y desde entonces, multiplicó sus esfuerzos y su rabia contra el enemigo. Y si a todo esto, le unimos los bombardeos y las penurias que atravesaba su familia, Antonio se convirtió en un comprometido soldado republicano, dispuesto a dar su vida por la causa. Ya nada importaba más, que acabar con aquellos que estaban atacando el orden establecido sin ningún derecho.

Pero por otra parte, la preocupación de que su destino y el de los suyos fuera incierto, hizo de él una persona mucho más familiar, mucho más consciente de todo aquello que tenía y que no quería perder. Mucho más apegado a la vida, que trataría de mantener por encima de todas las cosas y de todos los ideales. Lo que contaba era sobrevivir y que sobrevivieran los suyos. Y si para ello había que luchar, lucharía. Pero no hasta la muerte. La muerte no entraba en sus planes.

Perdido en estos pensamientos, Antonio fue consciente de que la vuelta ahora, era más importante que nada. Tenía que asegurarse de que todos estaban bien. Su instinto de supervivencia le había resultado muy útil a lo largo del conflicto.

-          No te dejes matar Antonio. No me dejes sola – le había dicho Manola entre un manto de lágrimas el día que marchaba de Madrid en dirección a su nuevo destino en Teruel-  Lucha por lo que crees, pero no dejes de pensar en nosotros. Vuelve Antonio. Juntos podremos afrontar cualquier cosa.

Juguem a la loteria (I)... DÉ QUIN LLOC ÉS AQUEST SÒL?

Sííííííííííííí, ja sé que és molt difícil i que és qüestió de sort i que s'haureu de fiar de mi, però que li anem a a fer? Soc molt "rarito" ja ho he dit i m'agrada fer-li fotos als sòls dels llocs on estic.

I com ja s'acava l'avaluació, vaig a fer aquest joc que és una mena de loteria... Qui endivine el lloc, mig punt i si és el lloc exacte, li done un punt sancer. Voleu provar?

PRIMERA PISTA: No està a Espanya.

SEGONA PISTA: No està a Europa.

TERCERA PISTA:    És Egipte

RESPOSTA CORRECTA primera part:   Altra vegada i van tres, LUCAS PÉREZ de 4t.

Ha segut el primer a dir Egipte i per tant té mig punt, però no ha encertat el lloc exacte, de fet, tots els que heu dit un lloc d'Egipte no l'heu encertat...

RESPOSTA CORRECTA segona part:    En el templo de Abu Simbel. RAÚL FLORES 4t.

Algú ha dit el llac Nasser i per aproximació li ho haguera donat, però Raúl ha encertat el lloc correcte. Enhorabona.

L'art Gòtic (2n ESO)

Aquesta presentació la vorem a classe i anirà per l'examen. Ací la deixe per a que pugau estuadiar-la a casa.

El gótico

View more presentations from txema4.

D'aquest tema vos he posat molts treballs voluntaris i vorem una pel.lícula a la primera setmana de març. El seu títol, Tristan e Isolda. Les dades de la pel.li per a fer el treball fent click ací. Is si voleu saber-ne més d'aquesta inmortal història d'amor a l'alaçada de les grans històries com la de Romeu i Julieta, Helena i Paris, etc. feu click ací i també ací Vos deixe el trailer per anar fent boca.

Treballs voluntaris 1r ESO per al tema 10 (Mesopotàmia i Egipte)

Ací teniu un retallable molt xulo per a qui li agradesn els treballs manuals. El consideraré treball voluntari si voleu fer-lo:

Recortable de esfinge

View more presentations from txema4.



Jardins Penjants de Babilònia

- Podreu fer un treball en power point sobre les ciutats mesoptàmiques de Ur, Uruk o Lagash. (Fent click ací teniu més informació) Fen click ací, una introducció molt bona de Mesopotàmia. 

- Podreu fer un treball per escrit sobre L'enigma de l'Esfinge o sobre La llegenda dels Jardins Penjants de Babilonia. (fent click damunt dels llocs anireu a una pàgina on hi ha molta informació)

I si voleu fer el vostre nom en escriptura egípcia, podeu fer click ací. Jo ja ho he fet...

I recordeu els treballs obligatoris sobre un zigurat, una piràmid, un temple egipci i un temple grec...

Rasputín (4t d'ESO)

No s'esglaieu, no estic tan boig per a posar cap foto al blog... Però si una cançò que va trionfar als anys 80 d'un grup molt conegut que s'anomenava Boney M. Segur que els vostres pares el conèixen...



Their lived a certain man
In Russia long ago
He was big and strong in his eyes a flaming glow
Most people looked at him
With terror and with fear
But to Moscow chicks he was such a lovely dear
He could preach the bible like a preacher
Full of extasy and fire
But he also was the kind of teacher
Woman would desire.

Ra-Ra-Rasputin
lover of the Russian queen
There was a cat that really was gone
Ra-Ra-Rasputin
Russia's greatest love-machine
It was a shame how he carried on.

He ruled the Russianland
And never mind the Czar
But the Kasatschok he danced really wunderbar
All affairs of state
He was the man to please
But he was real great when he hand a girl to squeeze
For the queen he was no wheeler dealer
Though she heard the thing's he'd done
She believed he was a holy healer
Who would heal her son.

Ra-Ra-Rasputin
lover of the Russian queen

But when his drinkin' and lusting
and his hunger for power

Became know to more and more people
The demans to do something about this outrageous man became
Louder and louder

This man just gotta go
Declared his enemies
But the ladies begged don't you try to do it please
No doubt this Rasputin
Had lots of hidden charmes
Though he was a brute they just fell into his arms
Then one night some men of higher standing
Set a trap they're not do blame
Come to visit us they kept demanding
And he really came.

TRADUCCIÓN:

Vivió cierto hombre en Rusia desde hace mucho tiempo Era grande y fuerte en sus ojos un resplandor flameante La mayoría de la gente espera de él Con el terror y el miedo Pero a Moscú pollitos fue una hermosa querida El orador puede predicar la Biblia como un predicador Lleno de extasy y fuego Pero también es el tipo de profesor La mujer que deseo. Ra-Ra-Rasputin amante de la Reina ruso Hubo un gato que realmente se había ido Ra-Ra-Rasputin Rusia más grande del amor-máquina Es una vergüenza la forma en que llevó a. Gobernó la Russianland Y no importa el Zar Pero la Kasatschok bailó realmente Wunderbar Todos los asuntos de Estado Fue el hombre que por favor Pero él era real cuando gran parte de una niña a apretar Para la reina no era distribuidor de ruedas Aunque ella escuchó la cosa de la que había hecho Ella creía que era un santo sanador Que podría curar a su hijo. Ra-Ra-Rasputin amante de la Reina ruso ... Pero cuando su drinkin 'y lusting y su hambre de poder Se convirtió en conocer a más y más personas El demans de hacer algo acerca de este hombre se convirtió en escandaloso Más alto y más fuerte ¡Eh! ¡eh! Hey ... Este hombre acaba de ir gotta Se declara sus enemigos Pero las damas no suplicó que tratar de hacerlo, por favor Sin duda este Rasputin Había un montón de ocultos Charmes Aunque él era un bruto que sólo cayó en sus brazos Entonces una noche algunos hombres de mayor permanente Establecer una trampa que no estás culpa Venga a visitarnos siguieron exigiendo Y él realmente llegó. Ra-Ra-Rasputin Amante de la Reina ruso Ellos pusieron algunos veneno en su vino. Ra-Ra-Rasputin Rusia más grande del amor-máquina Tomó todo y dijo: "Me siento muy bien." Ra-Ra-Rasputin amante de la Reina ruso No dejar de fumar que querían su cabeza Ra-Ra-Rasputin Rusia más grande del amor-máquina Y para que le dispararon hasta que fue muerto. Oh los rusos

Resultats II Ronda del Concurs Anual "El Gran Julio César" 2011

Fent click damunt la imatge podreu accedir a l'article on estan publicats els resultats de la

II ronda de la VIII edició del concurs anual

"El Gran Julio César" curs 2010-2011.

Enhorabona a tots els que heu tret bona nota.

CONCURS NOM I LOGO (resultats provisionals)

AQUESTA ENTRADA LA VAIG PUBLICAR FA UNES SETMANES...

Qualsevol blog que hi ha per internet té un nom representatiu de la seua activitat, un nom amb tiró, amb força... I no Socials PJO... Molt cutre no? Alguns exemples serien El cinturón de Hipólita, En aguas de Neptuno, Una odisea escolar,  Senderos de Historia, El umbral de Clío, Apruebo Historia, Blog de Sociales y alguna cosa más... (Ningú d'aquestos serveix perque ja existeixen)

SEGUIR LLEGINT SI VOLEU FENT CLICK ACÍ...



Logo guanyador



La data de notificació de resultats era el 14 de febrer i vos he de dir que el concurs del logo ja té guanyador i és Adrià Jaén de 4t B amb el logo de lo Rat Penat que m'ha agradat molt, per la seua simplicitat i perque representa la nostra terra. Ja està present a l'escut de la meua ciutat, del meu equip de futbol (i de l'altre equip valencià que no és meu, encara que si ho és e 4t A), de la meua falla... Faltava al meu blog i ací ha arribat. Premi doncs per Adrià de mig puntet al trimestre.

Falta doncs saber el guanyador del concurs de noms del blog i ací vos he de dir que... No m'han convençut cap de les vostres propostes (rarito que es uno).

He estat donant-li voltes i vos vaig a proposar un votació popular entre els noms que se m'ha ocurrit i el que guanye serà el nom del blog. Podeu votar AMB TRES, DOS I UN PUNT amb un comentari a peu de pàgina d'acord? Allà van:

• L'ARMISTICI.
• LA REPÚBLICA HISTÒRICA DE LO RAT PENAT.
• LA RATPÚBLICA DE CLIO.
• LA REPÚBLICA DEL PASSAT.
• L'AGORA DE SOCIALS.
• EL FORO DE SOCIALS
• FORUM SOCIALS
• HISTÒRIA AL PATRO.
• HISTÒRIES I GEOGRAFIES AL PATRO.
• SOCIALS AMB FEEDBACK (aquest és d'Hugo) 
• LA MÀGIA DE LA HISTÒRIA (Ximo me digué un semblant...)
• CAVALCANT PER LA HISTÒRIA (aquest és de Lucas)

Espere les vostres votacions fins el darrer dia de febrer...

AND THE WINNER IS...

1. LA MÀGIA DE LA HISTÒRIA (amb 10 punts)
2. L'ÀGORA DE SOCIALS. (amb 6 punts)
3. FORUM SOCIALS. (amb 6 punts)

Juguem als enigmes (IV)... ON ESTÀ TXEMA?

Ara que esteu d'exàmens i més d'un va a necessitar aquestos regalets, vaig a posar un altre enigma amb les mateixes condicions que sempre i que són:

NORMES I PREMI: Qui primer escriga la resposta adequada amb un comentari al peu d'aquest post, rebrà una bonificació a la seua nota (mig punt més al següent examen) Queda clar?

Doncs allà va:

L'enigma de huí tracta d'expedicions i expedicionaris. D'homens que persegueixen quimeres, que s'imaginen grans aventures i tenen la valentia de posar-les en pràctica.

El món deuria de ser d'aquesta gent, d'aquells que són capaços de complir els reptes que es proposen a la vida.

Sereu vosaltres capaços de superar els reptes que la vida vos planteja? Sereu capaços de solucionar aquest enigma?

Balsa de Vital Alsar en Santander (España)

I les preguntes són:

1. On està Txema? Ciutat i lloc de la ciutat on es troba el que tinc darrere.
2. Què és el que tinc darrere? 
3. Qui la va construir, per a què i quan?
4. Per què està ací ara? Quan la dugueren?

Si no ho endivineu prompte començaré a possar-ne pistes...

Ànim i a investigar.

Resposta fent click ací

Guanyador de nou:

Lucas Pérez de 4t.

El meu regal de Sant Valentí...

Diuen de huí que és un dia comercial i que el vertader amor, es demostra tots els dies, no sent necessari fer-lo un dia de manera especial perque si. Però a totes eixes persones jo els dic... I per què no celebrar-lo? Hi ha alguna cosa dolent en fer una festa de l'amor? Jo, a banda de l'amor a la meua dona i els meus fills, que és allò més important per a mi, també vull als meus alumnes. I per a vosaltres, va aquest conte dedicat. Espere que vos agrade i que tingau la sort de conéixer el vertader amor qualsevol dia de la vostra vida. Vore com ha valgut la pena esperar...

EL PAÍS DELS PAPIROFLÈXICS

Era i no era, a un lloc molt llunyà, que hi havia un lloc anomenat el País dels Papiroflèxics, on tothom es dedicava a la papiroflèxia. Però hi havia una persona que es deia Txemita, que no sabia fer res amb el paper. Tothom feia vaixells, ocelletes de paper, floretes... Però Txemita no sabia fer cap cosa semblant. Ell només sabia fer que retallar cors de paper o de cartró. I açò, segons deien els Papiroflèxics, no en tenia gens de mèrit.

Però malgrat tot, Txemita continuava retallant cors perque li encantava i se’ls regalava tothom amb l’esperança d’esser un més al País dels Papiroflèxics. Li regalava cors de totes les grandàries i colors a la seua família. Aquestos, que es graciaven de ser-ne una de les més respectables del món dels papiroflèxics, pensaven que Txemita era l’ovella negra.

- A qui li agraden els teus cors? A la gent li agraden els vaixellets i les ocellets de paper, inclòs els avions de paper.

Fes-ne quelcom de tot açò.

Però Txemita seguia fent allò que més li agradava i no deixa de fer cors de paper, perque li encantaven.

Els seus pares, farts, un dia li feren fora de casa. I Txemita se’n anà, a soles pel món, fent i regalant cors.

Al camí, Txemita pensà on anar:

- Si a mi m’agrada fer cors, podria emigrar al País dels Cors.

Però per molt que preguntà tothom amb quie es creuava, ningú no sabia on hi era aquest país. Malgrat tot, mamprengué el camí. Caminà i caminà, regalant-li cors tothom.

Els seus peus li dugueren al País dels Orxaters, però allí només pensaven en orxates i fartons. Ningú li feia cas.

Estigué també al País dels Xarcuters, però només feien que menjar pernil i formatge.

També hi estigué al País dels Homes i les Dones sense Ànima, però es clar que allí cap no sabia que significava tindré cor, perque l’ànima i el cor van units de la mà.

- No es pot tindre ànima sense tindre estima al cor – li digué un home sense ànima.

Però Txemita, sense perdre l’esperança, seguia i seguia caminant.

Molts anys pasaren i molts països visità, fins que un dia, passejant per un camí entre els arbres, es va trobar amb una xica.

- Hola! – digué Txemita – Com et diuen.

- Em diuen Ana. I a tu?

- Em diuen Txemita.

- I d’on eres Txemita?

- Del País dels Papiroflèxics.

- Com mola! – li digué Ana- Me pots fer un ocell de paper?

Aleshores, Txemita, que estava molt content per tindre una nova amiga es posà molt trist i li digué:

- No sé fer ni ocellets de paper, ni vaixells ni avions. Només sé retallar cors.

De sobte, Ana sorprengué Txemita i, per primera volta a la seua vida, escoltà les paraules més màgiques que mai hagués escoltat. Ana li digué:

- Què guai! Me faries un cor per mi, per favor?

Txemita, sense poder creure-se-lo, es posà molt content i començà a retallar un cor amb una cartolina rosa molt bonica que tenia per a les ocasions especials, quan es sentia trist. Llavors, sempre feia un cor per a si mateix. Però ara, feliç i content, començà a retallar el cor per Ana. Les mans li tremolaven i no podia llevar-se el somriure de la cara. Ana també somreia i estava molt contenta de que algú volguera regalar-li un cor, doncs mai ningú l’havia regalat un. Quan Txemita havia acabat, amb un somriure de orella a orella li ho donà Ana, qui molt contenta digué:

- Jo era del País de les Abraçades, però em vaig anar perque no m’agrada fer abraçades. Només m’agrada fer besades. Però mai ningú no en volia cap de les meues besades. Per això me’n aní... Però si vols puc fer-te una besada. Se fer-les molt bé.

- Val! –digué Txemita- A mi mai ningú no m’ha fet una besada...

Aleshores, Ana s’acostà i li va fer una besada. Txemita va posar-se roig, doncs era allò més bonic que no mai ningú li havia regalat. No s’ho podia creure.

Des d’eixe dia Ana i Txemita foren molt amics, i quan algú dels dos estava trist, es retallaven un cor i es fien una besada.

I conte contat, conte acabat... Vos ha agradat?

Visitant exposicions (I): JOANOT MARTORELL. La tardor de la cavalleria. (2n ESO)



Tirant lo Blanc. Full manuscrit.
Arxiu de la Diputació de València



“Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros y duermen y mueren en sus casas y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen".        Miguel de Cervantes Saavedra.

Una molt bona oportunitat per a conèixer el nostre patrimoni cultural i literari, és visitar una exposició que amb motiu del 600 aniversari de Joanot Martorell s'està mostrant al Centre del Carmen en València. La direcció i moltes més dades de l'exposició lo podeu veure si feu click ací damunt. i també ací.



Cartel de l'exposició.



La exposición “Joanot Martorell: la tardor de la cavalleria” muestra los distintos escenarios que inspiraron según Cervantes, la mejor novela del mundo, Tirant lo Blanch.

Armaduras, tapices y joyas son algunos de los ejemplos que nos trasladarán a mundo cortesano de la Valencia del siglo XV.

Esta exposición estará del 30 de diciembre al 13 de marzo del 2011 en el  Centro del Carmen, en la calle Museo, 2  de Valencia.

Tot alumne que visite l'exposició i m'ho demostre amb fotografies d'ell al interior de la mateixa amb algun objecte significatiu o per exemple com aquesta, serà recompensat amb mig punt més a la nota final del trimestre.

Recreació d'un torneig

El cavaller Tirant lo Balnch

A més a més, tenim la sort de comptar entre les persones que treballen en l'exposició amb Natalia Escuderos, que treballa en el Patro en el menjador i que ha deixat aquest comentari:

Hola todos

Si os apetece visitar la exposición os informo de que todos los domingos a las 12 del mediodía se hacen visitas guiadas que duran más o menos una hora, las visitas son totalmente GRATIS, y a parte de visitar la exposición con un guía y ( Jesús y Laura que son dos chicos muy simpáticos) después hay un taller sobre los caballeros medievales que es muy divertido.

Si os interesa se puede reservar llamando al 963239413, o ir un poquito antes de la hora los domingos.

Saludos
Natalia