domingo, 29 de abril de 2012

NOU CONCURS AL BLOG (per a tots els alumnes)



PRESENTACIÓ

El I Concurs de Relats Històrics i de Viatges està emmarcat al pla lector del Departament d’Humanitats del Col.legi Sagrada Família PJO de València i  vol fomentar el gust pel passat, pel medi natural, pel patrimoni històric i per suposat, el gust per la lectura i l’escriptura mitjançant la recreació d’espais geogràfics i dels moments més importants de la Història.

BASES

1.    Els temes dels relats del concurs deuran ajustar-se als següents paràmetres:

                                                   I.            Recreació de fets relacionats amb la Història de la Humanitat des de l’aparició dels primers homínids fins l’any 2000 dC.

                                                 II.            La recreació d’un viatge per qualsevol país, ciutat o espai natural real.

                                               III.            Els personatges podran ser reals o de ficció, encara que el jurat tindrà en consideració la fidelitat i plausibilitat històrica i l’ajust a la realitat desl espais naturals. Heu de ser coherents.

2.    S’estableixen dues categories:

                                                   I.            Categoria A:     alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO.

                                                 II.            Categoria B:     alumnes de 4t d’ESO i 1r de BATXILLERAT.

3.    Hi haurà un PRIMER PREMI en ambdues categories que serà triple (diploma, un llibre i una bonificació del 10% -és a dir, un punt més- en la nota FINAL de Ciències Socials i/o Història del Món Contemporani.

També hi haurà SEGON PREMI en ambdues categories que serà doble (diploma i bonificació del 5% -mig punt més- en la nota FINAL).

Tots els participants rebran un diploma que acredite la vostra participació i el millor somriure possible del profe, que “recordarà” l’actitud positiva que suposa la participació al concurs quan vos haja de posar la nota final del curs.

4.    El relat podrà estar escrit en idioma castellà, valencià o anglés. L’extensió no serà superior a CINC FULLS en tipus de lletra COMIC SANS grandària 12 amb interlineat 1’5 i justificat. Les faltes d’ortografia seran importants en la decisió del jurat. Aneu en cura i utilitzeu els fantàstics mitjans que vos ofereix l’informàtica en l’actualitat.

5.    El temps de presentació dels relats comença el dia 2 de maig i acaba el 30 de maig de 2012. Podreu presentar un màxim de dos relats per persona.

6.    Els relats es presentaran en format paper i es donaran en ma al professor de Ciències Socials i organitzador del concurs, Txema Gil, el qual no serà jurat del concurs. Ho seran altres persones seleccionades per la seua alta qualificació i especialització que estarà assegurada i que vos garanteix el professor organitzador. Amb l’objectiu de garantir la imparcialitat del jurat, els relats es signaran amb un pseudònim. El jurat no sabrà quí sou i no es deixaran influenciar per cap altre aspecte que no siga la qualitat literària i/o fidelitat i rigos històric i geogràfic. Quan presenteu els treballs en una funda de plàstic, acompanyareu el paper imprés on figurarà el títol i el pseudònim,  amb un sobre tancat amb el vostre nom, edat i classe. En la superfície del sobre tancat es podrà llegir el títol del relat, la categoria i el pseudònim utilitzat al concurs. Aquest sobre tancat el custodiarà el professor i s’obrirà després de la votació i decisió final del jurat.

7.    Els premis es faran públics i es lliuraran el dia de la final de la IX edició del concurs anual “El Gran Julio César” emmarcat en els actes de la Setmana Cultural del nostre centre. El dia i lloc exacte s’avisarà amb l’antelació suficient.

8.    Els relats guanyadors o considerats adequats pel professor encara que no hagen sigut premiats, seran publicats al blog de Socials “La Màgia de la Història” i probablement en altres formats si fora possible, tot sempre amb una finalitat educativa i mai no amb cap interés econòmic ni de cap altre tipus pel mig. L’autor o autora mai no perdrà els seus drets sobre les obres escrites.

9.    La decisió del jurat serà inapel·lable. La participació al concurs du implícita l’acceptació de les presents bases. L’organització es reserva el dret d’eliminar els relats que no compleixen les normes de correcció o format indicat a les bases. Qualsevol intent de publicitat, de desvetllament de l’autoria, engany, plagi o còpia de part o de tot el relat durà com a conseqüència la desqualificació immediata del concurs.

Vull agrair a tots d’avantmà la vostra participació que espere siga prou nombrosa. La intenció es que gaudiu de la lecto-escriptura, dels viatges, de la Geografia i de la Història. Participant al concurs desenvolupareu les vostres habilitats i competències: investigació, creativitat, imaginació, capacitats informàtiques, iniciativa personal i moltes altres coses. És una bona oportunitat per a demostrar el vostre talent que està ahí, dins de vosaltres, esperant poder eixir amb una oportunitat com aquesta.


Ànim i molta sort.


Professor Txema Gil

sábado, 28 de abril de 2012

Taller de Falanges -primera sessió- 1r ESO

En aquesta sessió hem explicat en què consisteix el treball i hem començat a fabricar el nostre hoplon, tallant el cartró, pintant-lo de blanc, pegant les peces i deixant-nos-lo preparat per a poder decorar-lo la següent classe.

Aquestes són les "proves del delicte"...

FALANGE

He intentat fer un Movie Maker amb les fotos i m'havia eixit tot molt bonico però quan l'he pujat al youtube no sé per quin motiu les fotos s'han allargat a quasi 40 segons cadascuna. Ho sent. Tractaré de refer-lo tot afegint la segona sessió. Ara el que haureu de fer serà anar botant amb el ratolí...




Treballar les competències: TALLER DE FALANGES MACEDÒNIQUES (1r ESO)

Què volem fer?

L'objectiu d'aquest taller és que els alumnes aprenguen la forma de lluitar de les falanges macedòniques, unes unitats militars que feren possible la supervivència de l'antiga Grècia front els continus atacs dels imperis veïns i que dirigides per Alejandro Magno exportaren la cultura grega arran del món, una cultura de la que nosaltres els occidentals som fills i filles.

Volem amb aquest taller que els alumnes prenguen conciència de que, de vegades, per molt bona que siga una idea o una forma de vida (democràcia, filosofia, medicina, art i totes les aportacions dels grecs a la Història són una bona prova) cal defensar-la mitjançant totes les armes al teu abast, i al món antic, les armes dels grecs n'eren les dels hopiltes.

En resum, ensenyarem com lluitaven els grecs, l'unió i la formació dels mateixos, l'armament, la vida en campanya i les relacions entre els soldats, la polis, l'alimentació en campanya, la jerarquia, l'organització i la forma de vida dels grecs a traves dels ulls de qui defensaven la seua pervivència.

I com ho anem a fer?

Tots els alumnes faran un escud -hoplon- de cartró i ho pintaran amb motius històrics i mitològics dels grecs. La llança -sarisa- serà un xurro de piscina el més llarg possible i així evitarem que ningú no estraga un ull...

El material que necessitarem serà:
  • Dues peces grans de cartró (l'hoplon)
  • Fil de palomar o de pita (per poder agarrar l'hoplon)
  • Cola de contacte per a pegar les dues peces i que siguen més consistents.
  • 1 cutex per tallar el cartró.
  • Pintura blanca
  • Aquarel.les o rotuladors de colors. (per a pintar motius mitològics a l'hoplon)
  • Un xurro de piscina el més llarg possible (la sarisa)
  • Cinta aillant o precinte per a les vores de l'hoplon que no tallen ningú.
Temporalització:
  1. En aquesta sessió explicarem en què consisteix el treball i començarem a fabricar el nostre hoplon, tallant el cartró, pintant-lo de blanc, pegant les peces i deixant-nos-lo preparat per a poder deorar-lo la següent classe.
  2. Aquesta sessió serà teòrica i el professor mitjançant imatges projectades en un PPS explicarà la teoria d'aquest tema que ja hem esmentat als objectius. Així l'alumne podrà comprendere i assolir els coneixements necessaris (l'armament dels hoplites, les falanges i la seua estrategia, grans campanyes militars de l'antiga Grècia i les seues estrategies, personatges més rellevants...)per després poder-los posar en pràctica a les següents sessions. El dissabte i de forma totalment voluntària ni oficial, el professor anirà al Museu Iber dels Soldadets de Plom a veure el diorama que representa la batalla de Gaugamela. Tots els alumnes (i els pares-mares o amics acompnyants) que vullguen acudir podran fer-ho. El professor explicarà el que sap de la batalla més famosa d'Alexandre el Gran i si és possible farà vindre un amic seu experte en la matèria.
  3. La tercera sessió serà pràctica. L'alumne haurà fet un treball previ d'nvestigació via internet i dirigit pel professor al voltant de monstres i animals mitològics grecs tals com la medusa, la quimera, l'esfinge, les harpies, les sirenes, la hidra, etc. Amb el treball fet triarem un dels dibuixos preferits i el pintarem al nostre hoplon amb aquarel.les o rotuladors.

  4. Aquesta sessió serà practica i es farà al pati de l'escola. Els alumnes formaran dues falanges i s'enfrontaran entre si amb els seus escuds i sarises, posant en practica les estrategies apreses i de forma lúdica podrem posar en pràctica els nostres coneiximents. Atacarem en cunya com en Gaugamela, en pinça com en Marató, simple i directament com en Platea, aprofitant el terreny estret com a les Termòpiles...) Tot tractant de divertir-nos però sense fer el cafre ni fer-nos mal. No hi ha cap cosa millor que aprendre divertint-se segons la meua modesta opinió.
  5. La darrera serà la sessió d'avaluació. Previament el profe haurà valorat els escuds i la seua correcta realització i a classe aquesta sessió pasarà un questionari on pregunatrem les coses bàsqieus que esperem haver aprés. Abans de contestar-lo vorem una recopilació de les fotografies fetes pel profe durant les sessions anteriors per a refrescar la memòria.
Conclusió:

Amb aquest taller pretenem que els alumne aprenguen molts aspectes rellevants de l'antiga Grècia a traves d'una original i lúdica activitat. A més haurem treballat les competències bàsiques com ens indica la llei.

Si hi ha qualsevol consulta al voltant de les competències treballades o sobre la justificació pedagògica d'aquest taller (pares, altres professors, alumnes...) o algú vol saber més detalls sobre l'activitat podeu escriure un comentari al peu d'aquest post o enviar-me un e mail a les direccions habituals (txemapjo@hotmail.com)
Fins un altra.

jueves, 26 de abril de 2012

"Testeando": una forma on line de practicar i repasar

Testeando, és una pàgina web (podeu accedir a la totalitat dels seus continguts fent click ací) que vos serà molt útil per a repasar allò aprés a classe o posar-vos a prova abans d'un control. D'una forma amena i divertida, combinant la velocitat amb la multiresposta, podreu saber si teniu possibilitats d'aprovar o si serà millor que continueu estudiant.
A més, teniu proves de totes les asignatures i de tots els nivells educatius.

Ací teniu una mostra dels darrers temes que tenim que estudiar per als propers exàmens i per a tots els cursos.
Vols entrenar-te? Ànim














Els enigmes de l'Esfinge (1r ESO)

Nosaltres ja hem estat treballant Egipte a classe mitjançant el nostre taller d'escriptura del qual podeu assolir més informació fent click ací. I la mostra és aquest magnífic treball de Mar Sánchez.

Ara anem a parlar d'un tema molt interessant que ha sorgit a classe huí: l'Esfinge.
Los orígenes de la Esfinge se pierden hasta los albores de la civilización egipcia, unos 2500 años a.C. Aunque existen numerosas teorías al respecto, se cree que fue construida durante la IV Dinastía por orden del faraón Kefrén, quien también hizo construir la pirámide que lleva su nombre, segunda de las tres que conforman la necrópolis de Giza. Según estas teorías su función habría sido, seguramente, la de vigilante de la necrópolis de los faraones. Después de que Giza fuera abandonada, la Esfinge quedó gradualmente cubierta por la arena del desierto, aunque se tiene constancia de que faraones muy posteriores hicieron esfuerzos por restaurarla.

Se dice que su cara es también la del faraón Kefrén, aunque de esto no se está tan seguro; lo que sí parece más claro es que representaba al faraón, hijo del dios Ra, que antiguamente se representaba con forma de león. Otros sugieren que además, la Esfinge tiene un significado astronómico: la posición de las pirámides de Giza, la Esfinge y el Nilo se corresponden en el firmamento con las tres estrellas del Cinturón de Orión, la constelación de Leo y la Vía Láctea. No es en absoluto descabellado, pues las evidencias apuntan con claridad a que los antiguos egipcios poseían conocimientos de astronomía muy avanzados para su tiempo.

En cuanto a por qué perdió su nariz, las teorías son varias: algunos lo atribuyen a un cañonazo del ejército de Napoleón, mientras que otros registros señalan que fue obra de un clérigo musulmán en el siglo XV, molesto por la iconoclastia que los egipcios mostraban a la Esfinge, a la que acudían para pedir buenas cosechas. Y aunque la nariz es el elemento que más visiblemente falta, no es el único: también habría lucido una barba faraónica, según algunos estudiosos, que se añadió más tarde (ya que si hubiera formado parte de la estatua desde el principio, debería observarse el daño en la barbilla) y de la que se conservan los supuestos restos en el Museo Británico de Londres. También con el tiempo se perdieron los colores que originalmente habría lucido la Esfinge: rojo para la piel, azul y blanco para el nemes (tocado faraónico) de la cabeza.

Cuatro milenios y medio después de su construcción, la Esfinge sigue maravillando a los estudiosos y visitantes de todo el mundo, muestra de la habilidad de una de las civilizaciones más fascinantes de la historia.
Extraido de la siguiente web

martes, 24 de abril de 2012

La Guerra Freda (1r BAT i 4t ESO)

Ací teniu el Power usat a classe per explicar aquest tema per si el voleu per a estudiar.

Tendències culturals de la 2n meitat del s.XX (4t ESO)

Hem fet a classe un xicoteta exposició d'aquestes tendències i les seues conseqüències. Ací tenim una mostra dels vostres treballs. A destacar, perque m'agrada molt els eslògans i frases de la primavera del 68 a París.

lunes, 23 de abril de 2012

Dia del Llibre

Huí és el dia del llibre.

Ja sabeu que soc un amant dels llibres i de la literatura. Per això vull conmemorar el dia i he pensat que contar la llegenda de la rosa i el llibre de Sant Jordi podria ser una bona forma de combinar la Història amb aquest dia.

Ja sé que és una costum catalana i que nosaltres, el dia dels enamorats ho celebrem el dia de Sant Donís amb la costum de la mocadorà, però m'agrada moltíssim aquesta tradició perque fusiona amor i literatura, dos de les coses més boniques del món.

Doncs allà va:

Era i no era un monstre paregut a un drac que vivia a un llac al costat de la ciutat de Montblanc. La seua presència tenia atemorida a tota la població i el seu alé arribava fins l'interior del recinte enmurallat. Per evitar la seua ràbia i ira i no tentar-lo, els ciutadans li lliuraven tots els dies dues ovelletes.

Però la ciutat era pobre i les ovelles s'acavaren i el drac amenatzava amb menjar-se als habitants, per això el Rei decidí que li lliurarien persones. Un a un els pares deurien lliurar un dels seus fills i seguint un sistema d'atzar, un dia li toca el torn a la filla del Rei.

El Rei dubtà llavors de lliurar la seua filla però el pobre amentazava amb botar-li foc al palau reial si el Rei no complia com tots amb el compromís. La princessa ixqué en busca del seu destí i quan ja el monstre s'acostava on ella estava, un cavaller es presentà davant d'ella en vore-la plorar. La princessa li contà la història i el cavaller que s'anomenava Jordi, s'enfrontà a la bèstia.

La lluita fou mítica i finalment el cavaller aconseguí matar el drac amb la seua llança. De la sang del drac, nasqué un roser i el cavaller tallà una rosa i li la donà a la princessa.

D'ací ix la tradició de regalar un rosa a la persona que vols el dia de Sant Jordi. A canvi, les xiques recompensen amb un llibre als seus estimats.

La tradició de la rosa és romàntica i representa a Catalunya allò que per als valencians és Sant Donís, però el llibre és perque el dia de huí està considerat per l'UNESCO el dia internacional del llibre en conmemoració de la mort de dos dels principals escriptors de la història: William Shakespeare i Miquel de Cervantes.


Controls tercera avaluació (tots els cursos)

Pel projecte Comenius he de tornar a viatjar d'ací dues setmanes.

Per aixó he de modificar llaugerament les dates de controls previstes per aquesta avaluació.

Les dates queden de la següent forma:
  • 1r BAT:                        4 de maig de 2012
  • 4t ESO B:                     3 de maig de 2012
  • 4t ESO A:                   14 de maig de 2012
  • 3r ESO A:                   14 de maig de 2012
  • 3r ESO B:                   15 de maig de 2012
  • 2n ESO A                      8 de maig de 2012
  • 1r ESO A:                    4 de maig de 2012
Estudieu i sort.

viernes, 20 de abril de 2012

Money, money, money. (3r ESO)

Hem encetat el tema de l'activitat econòmica a les societats...

És a dir, als pròxims dies anem a parlar de DINERS, pasta, güita, titos, money... Quants noms li ha donat l'home al vil metal?

A més, amb la que està caiguent de crisi econòmica no estaria de més que entenguerem una miqueta millor quals són els mecanismes econòmics pels quals ens regim. Tal volta coneguent la font del problema pugam buscar una solució. Potser un nou Keynes està entre nosaltres i pot solucionar aquest greu problema.

Que qui era Keynes? Ací teniu un possible treball voluntari...

I per a començar el tema varem plantejar una pregunta:
Són els diners allò més important del món?

Al ranking en principi eixia que no, perque quan analitzarem una miqueta millor la situació, varem vore que la salut era més important, però els diners estaven en segona posició, inclús discutiem sobre si era la primera posició...

Aleshores varem concloure que aquest tema és un dels més importants que anem a estudiar en la nostra vida. Tal volta no el primer més important però segur que almenys és el segon més important.

Caldrà doncs que esteu atents i estudieu a conciència no? Allò que aprengam aquestos dies ens serà útil per a tota la vida...

I com activitat inical introductòria decidirem buscar informació o crear-la. Voliem fer-nos una idea de la percepció que l'esser humà té dels diners a traves de la música, l'art, el teatre, el cinema... Debieu buscar quelcom de només cinc minuts de duració per a poder veure-lo a classe.

Aquesta és una selecció de les coses que duguereu a classe:



Para nosotros el dinero es necesario para tener un buen nivel de vida pero pensamos que antes del dinero es más importante la salud, el compañerismo, etc... Aunque también es cierto que hay gente muy materialista que está continuamente pensando en el dinero. De ahí la corrupción, el egoísmo...




Poema sobre el dinero.

El dinero,
puede comprar una casa ,
pero no un hogar.
Puede comprar una cama,
pero no el sueño.
Puede comprar un reloj,
pero no el tiempo.
Puede comprar un libro,
pero no el conocimiento.
Puede comprar una posición,
pero no el respeto.
Puede pagar un médico,
pero no la salud.
Puede comprar la sangre,
pero la vida.
Puede comprar el sexo,
pero no el amor.





El dinero para nosotros no tiene ningún valor en sí, si no que nosotros hacemos que tenga valor.
Como pone en el vídeo, el dinero puede comprar muchas cosas como una casa, pero no puede comprar muchas otras como un hogar.
Hemos elegido este vídeo porque el dinero no es lo más importante de todo, pero si que es verdad que es muy importante, porque sin dinero no puedes llevar una vida.
Jorge Abela, Lucía Cantos y Yanj Li







miércoles, 18 de abril de 2012

Recursos Guerra Freda (4t ESO i 1r BAT)

Páginas webs. La Guerra Fría...
http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Fr%C3%ADa
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/guerrafria.htm
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/guerrafria.htm
http://www.historiasiglo20.org/GF/index.htm
http://todosobreguerrafria.blogspot.com/
http://enciclopedia.us.es/index.php/Guerra_Fr%C3%ADa
http://bachiller.sabuco.com/historia/GF.htm
http://htiemposmodernos.blogspot.com/search/label/Guerra%20fr%C3%ADa
http://magazinelectronico.iespana.es/
http://historiazuer.blogspot.com/search/label/guerra%20fr%C3%ADa
http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/temas/GuerraFria/plantillafria.html
http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/guerrafria_00.html
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1194

http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/archivos/Le%20monde%20de%201945%20a%20nos%20jours.swf
http://profesorfrancisco.es.tl/Guerra-fr%EDa.htm

Activitat voluntària 4t ESO i 1r BAT: II GM i Guerra Freda

Caricatura de la Guerra Freda
Aquesta activitat és voluntària (encara que molt recomanable per a fer front a l'examen que haureu de fer molt aviat).

Podeu llegir la teoria i posteriorment contestar a les preguntes i lliurar-me-lo en paper, si voleu que vos conte com a treball voluntari.

Teniu de temps fins el 4 de maig de 2012.

Els regnes cristians peninsulars (2n ESO)

Aquestos són els powers relacionats amb aquest tema. El primer l'he posat a classe i el segon l'anava a posar però la reducció de temps ha fet que no siga possible i passem a l'Edat Moderna. Però recomane donar-li una ullada per a fer millor els mapes que vos he encomanat.


martes, 17 de abril de 2012

Treballs de Pasqua dels alumnes III (Holocaust -1r BAT i 4t ESO -)


ACTIVIDAD VOLUNTARIA SOBRE EL HOLOCAUSTO        Sandra Valverde Montoliu

El Holocausto fue la solución final que tomaron los nazis con el fin de acabar con los judios gitanos, homosexuales, testigos de Jehová, izquierdistas, opositores políticos, delincuentes, prisioneros de guerra y el resto de personas no consideradas "puras" por el régimen nazi alemán y, en general, cualquier persona que los nazis consideraran una amenaza en la Segunda Guerra Mundial.

Allí en el Holocausto separaban a las demás razas que no fuesen alemanes y los mataban de diferentes maneras: por asfixia  gas tóxico, los disparos, el ahorcamiento, los golpes, el hambre, trabajos forzados,…

Para distinguirlos, anteriormente la madre de cada família judía tubo que coser una estrella amarilla a cada miembro de la família y se la tenían que colocar en un lugar visible y esa estrella les impedía ir a las piscinas, al cine, estar en los parques, en un café,… es decir no les dejaban tener vida social.

Más tarde en los campos de concentración no les daban de comer, no tenian higiene, estabn la mayoria enfermos, y ya al final los mataban de cualquiar manera con tal de eliminarlos; pero la forma común de matarlos era en camaras de gas, ya que era la forma más rápida y de matar a más personas . Una vez muertos obligaban a los demás judios que estabn en el campo de concentración a llevarlos a los crematorios donde allí, acaban con ellos.

Como consecuencia del Holocausto, murieron unos seis millones de judios, tres millones de prisioneros de guerra soviéticos, dos millones de polacos, y así un largo etcétera de nacionalidades y etnias.

Treballs de Pasqua dels alumnes II (Bomba Atòmica) 1r BAT i 4t ESO

Treball de Dani cantos sobre la bomba atòmica que posà fi a la II Guerra Mundial. Un positiu per a tu Dani.

Treballs de pasqua dels alumnes (I) Comparació de diaris de 3r ESO

De vegades poses treballs i els alumnes te'ls fan i au. Altres poses treballs i els alumnes ho fan, inclús ben fet i amb atenció i cura.
Però de vegades els alumnes te sorprenen amb els seus treballs, les seues ganes de treballar i la seua actitut positiva i aquest és un dels exemples.
Yaiza i Marta de 3r A m'han fet el treball de premsa amb la seua comparació ideològica i me l'ha enviat com era preceptiu, però a més ha creat una web. Un exemple de bona pràctica per a la resta dels alumnes:

La web és aquesta i la podeu consultar fent click damunt del nom:
Molt bè.

lunes, 16 de abril de 2012

Relato històrico por entregas... LA TRAICIÓN DE VALENCIA (Cap. III y último)

Desde que Jaume Ballester había abandonado la casa para averiguar los motivos por los que Vicent no había acudido a la cita, todos esperaban aquel momento. Y más aún al oír las campanadas del Micalet llamando a los gremios a reunión. Todos estaban convencidos de que el asalto era inminente y el ensordecedor ruido que poco a poco se  iba acercando hacia ellos se lo confirmó.
Los hombres se aprestaban en las calles detrás de improvisadas barricadas levantadas con cualquier elemento para impedir el paso de los caballos. Los más jóvenes amontonaban todo lo susceptible de ser arrojado en las azoteas, sumando cualquier objeto a las piedras que habían amontonado desde la noche anterior. Las manos les sudaban y los dedos se les agarrotaban de la nerviosa fuerza con que asían las piedras, ansiosos por lanzarlas contra cualquier cosa que se moviera.
-          Mujeres, escondeos en las casas. Nada os pasará.
-          Nosotras estaremos con una pica como un hombre. Lucharemos hasta el final.
Y entonces llegaron los dos grupos fuertemente armados. Cada uno por un lado de la calle. Aquella tranquila calle de Valencia se convirtió por unas horas en inusual campo de batalla. Los gritos eran ensordecedores, los cascos de los caballos atronadores, los sonidos de las piedras que caían desde los tejados eran espantosos: secos y ruidosos cuando caían sobre el suelo sin dar a nadie, sordos pero mortíferos cuando alcanzaban algún objetivo.
Y el objetivo más célebre de los lanza proyectiles de las azoteas fue el mismo Marqués, que como buen fanfarrón que era, se había expuesto en el combate de forma innecesaria, siendo alcanzado por una piedra y teniendo que retirarse del combate. Hubo de ser atendido de la herida provocada por el tremendo impacto que a punto estuvo de reventarle la cabeza. Suerte que sus reflejos le respondieron y apartó lo justo la cabeza para que impactara con su hombro no sin arañar dolorosamente su rostro. La primera sangre que regó el suelo de aquella calle de Valencia la fatídica tarde del 3 de marzo de 1522, fue la del Marqués de Zenete.
La superioridad de los atacantes en número y equipamiento era incontestable. Poco a poco, los proyectiles que mantenían a raya a los dos grupos se fueron agotando. Los defensores iban reculando y cediendo terreno, abandonando las primeras casas de la calle y concentrándose cada vez más alrededor de la casa de Peris. La pérdida de terreno era evidente pero a un gran coste de vidas. La lucha estaba siendo encarnizada. Aquello no iba a ser tan fácil como habían creído. Además, tanto asaltantes como defensores habían visto caer al Marqués de su caballo alcanzado por un proyectil, habían visto brotar su noble sangre, que no era azul. Era igual de roja que la de todos los demás. Este hecho había restado fuerza al impulso atacante inicial, reforzando la moral de los defensores que creían haber matado al de Zenete.
Cabanilles se desgañitaba parapetado tras un portón entreabierto, temeroso de ser alcanzado por un proyectil. Su cobarde naturaleza de los que mucho tienen que perder porque poco les queda ya por ganar, hizo que sin darse cuenta se quedara solo. Vicent, que se movía como pez en el agua en el combate, yendo de un lado al otro donde más apoyo se necesitaba, observó la posición del gobernador y no dudó en lanzarse a por él. En un abrir y cerrar de ojos, cubierto por los proyectiles que sus propios hijos lanzaban para distraer la atención del verdadero objetivo, Vicent dio un rodeo por las azoteas colindantes a su casa y una vez a la altura de la puerta de la casa tras la cual se protegía del combate el aterrorizado gobernador, se descolgó por la fachada y cayó a la espalda de Cabanilles. Éste, al oír el ruido se giró ojiplático y sin tiempo siquiera de parpadear, notó como el filo del cuchillo de Peris le rebanaba el gaznate con una precisión propia de un matarife experimentado. Vicent sólo se permitió unos segundos observando la cara de Cabanilles, el cerdo traidor que había tratado de matarlo en la torre de Silla cuando se dirigía a Valencia dispuesto a lavar su honor de una acusación infundada que él mismo había denunciado faltando a la verdad.
-          Mi honor no se mancha - le gritó mientras escupía sobre su cuerpo inerte que se ahogaba en su propia sangre.
Mientras Peris volvía hacia su casa entablando combate contra todo aquel que se le ponía por delante, el Marqués recuperaba poco a poco la compostura y se hacía cargo de nuevo del asalto, aunque esta vez menos expuesto a la lucha. Su reaparición fue como un soplo de aire fresco para los atacantes que respiraron aliviados al ver que no había muerto. El final de Cabanilles, aunque aún no se habían percatado, tampoco les iba a causar ningún trauma pues era un hombre impopular a más no poder.
Al volver a tener un dirección clara en sus acciones dirigidos por un hombre de experiencia, los atacantes ganaron rápidamente posiciones avanzando de forma firme y decidida hacia el objetivo final que no era otro que la casa del mismo Peris. Pero las bajas eran muchas y el combate encarnizado. Ya hacía un buen rato que sólo quedaba esa casa por tomar, pero estaba apuntalada, no había grietas en sus defensas. El asalto resultaba muy complicado y costoso.
Pero lo peor de todo era que la luz del día se estaba agotando. Si la noche caía, habría que detener el asalto. El Marqués sabía que sería muy difícil que los gremios se lanzaran a un nuevo asalto al día siguiente, después de sopesar los pros y los contras de la acción acometida. Había sabido aprovechar el efecto de su treta engañosa, pero si no se conseguía el objetivo hoy mismo, deberían ser los soldados del Rey y no los mismos menestrales los que asaltaran la casa de Peris. Y además, podría descubrirse el engaño de la falsa caída de Xátiva. Entonces los gremios, defraudados por la treta del Marqués podrían volverse en su contra.
No. Había que acabar con aquello lo más rápido posible.
-          Traed algunas teas encendidas y prendedle fuego a la casa – gritó el Marqués a los hombres más próximos a él. Haremos salir a esas ratas de su madriguera o se quemarán en su propio agujero.
Con sorprendente rapidez, las llamas se fueron apoderando de la casa por los cuatro costados, convirtiendo aquel inusual campo de batalla ahora sí, en un auténtico infierno. Las puertas y ventanas apuntaladas ahora recibían los golpes desde el interior en un desesperado intento porque el humo saliera y no les asfixiara. Los defensores sabían que aquello era el final y mansamente, comenzaron a salir. Todos ellos fueron violentamente empujados y alejados del combate que aún seguía en la parte baja a la que habían accedido algunos asaltantes y que se las estaban viendo con las mujeres que pica en mano, protegían el grupo de niños que se habían refugiado en casa de Peris. Al final consiguieron hacerles salir no sin haber matado a más de una de las madres defensoras.
Y entonces fue cuando la ventana del piso superior se abrió. Una escalera de mano se desenrolló y dos niños comenzaron a bajar. Poco después una mujer, también descendió entre toses y con mucha dificultad. Peris se asomó entre la gran cantidad de humo que  salía por la ventana y a voz en grito proclamo su rendición.
-          ¡Bajaré y me entregaré! ¡Nada hagáis a mi familia!
-          Baja, no temas – respondió el Marqués con potente voz.
Pero cuando Vicent Peris, sucio, desarmado y casi asfixiado por el humo tocó el suelo después de un penoso descenso, sobre él se abalanzaron más de veinte asaltantes enloquecidos. Le apuñalaron con saña dejando su cuerpo hecho una piltrafa. Lo arrastraron por el suelo mientras le golpeaban, pateaban, insultaban y escupían. Toda la rabia acumulada después de una dura jornada tuvo su punto culminante en aquel mismo momento.
Ante aquella escena el Marqués se dirigió hacia el lugar donde aún estaban vejando el cuerpo de Peris. Todos se apartaron y el de Zenete, con estudiada parsimonia y teatral pausa, desenvainó su espada y cuando todos se hubieron apartado al detectar su presencia, de un potente tajo separó la cabeza del cuerpo de Vicent que rodó un par de metros por el suelo. Los diez alabarderos de la guardia personal del Marqués que quedaban después de la muerte de seis de ellos en el combate, se rehicieron y formaron cual guardia de honor alrededor del Marqués que, sintiéndose observado por todos, quiso completar su actuación estelar con una condena ejemplarizante. Ante la ausencia del gobernador y del Virrey, él era la máxima autoridad de la ciudad de Valencia en aquel mismo momento.
-          Capitán Diego Ladrón de Guevara, presentaos ante mí.
El capitán de sus alabarderos se adelantó unos pasos y se puso ante el Marqués dispuesto a escuchar sus órdenes.
-          Declaramos traidor e hijo del diablo a Vicent Peris, por querer hacerse tiránicamente Señor de la ciudad de Valencia. Será considerado maldito desde ahora y hasta que transcurran al menos cuatro de sus futuras generaciones. Se confiscan todos sus bienes y los de sus cómplices. Haced también que la cabeza del traidor sea expuesta en una pica y clavada en la puerta de San Vicente de esta ciudad de Valencia, como ejemplo de lo que le pasará a todos aquellos que se opongan a su Majestad el Rey y a sus oficiales. Asimismo, que desmiembren su cuerpo. Que su brazo derecho, con el que empuñaba su arma ante los oficiales del Rey, sea enviado a la picota de la villa de Onteniente en el sur del Reino y los demás miembros sean enviados y expuestos en todas aquellas villas y poblaciones que en algún momento vieron pasar por sus calles y plazas a Vicent Peris ¡Qué sepan que ha sido de él y de sus sueños de grandeza!
-          ¿Qué hacemos con los apresados, Sr. Marqués? – preguntó otro alabardero mientras el capitán se dirigía hacia lo que quedaba del cuerpo sin vida de Peris dispuesto a hacer cumplir las órdenes del Marqués.
-          Esta misma noche y sin juicio previo, todos los que han ayudado y estado a favor del traidor se les darán garrotazos y se les ahogará hasta la muerte.
Dicho lo cual, envuelto de un sepulcral silencio sólo roto por los llantos y lamentos de los condenados que acababan de escuchar su sentencia de muerte, Don Rodrigo Hurtado de Mendoza, Marqués de Zenete, dio media vuelta, se encaramó a su caballo y seguido por una escolta de cinco de sus alabarderos puso al paso a su caballo, mientras la multitud que se había congregado para presenciar el acto final de esta tragedia comenzó a vitorearle.
Seguro de haber puesto punto y final a la Germania en la ciudad de Valencia para siempre, se dirigió hacia su magnífico palacio engullido por las sombras de un atardecer prácticamente anochecido, como la esperanza de un mundo más justo que un día soñó Vicent Peris.
Txema Gil Sánchez
 Ciutat de València, desembre de 2011

FIN.