Heródoto d'Halicarnaso, el pare de la Historia

A les classes de introducció inicials estem definint Geografia i Història. I hem fet referència al significat de Història i a qui fou el primer historiador. I aquest primer HISTORIADOR amb majuscules fou Heródoto de Halicarnaso, de qui m'estic llegint un llibre que recomane als amants de l'assaig històric i els viatges. Es diu Tras las huellas de Heródot del meur amic Antonio Penadés, que a més a més presenta el seu llibre el dijous 17 de setembre al museu L'Iber dels Soldadets de Plom. Si feu click ací i ací, vos eixirà una breu resenya del mateix

 A més a més tinc un amic, viatger del Mediterrani, que ha escrit un llibre anant darrere de les seues pejades. Un llibre que tinc ganes de vore publicat per a poder llegir-me-lo.

Llegir Antonio és un plaer, però llegir a Heródoto no vos defraudarà. Una lectura de una font directa, d'una persona que va viure els fets més famosos i interessants de la història de Grècia, un viatger que narrava les seues indagacions d'una forma amena i tractant d'explicar el per què de les coses. Un mestre per a tots que fent Història, va pasar a la Història.

Marc Tuli Ciceró, de malnom "el cigró", l'orador més famós de Roma, ja destacava Herodoto com el pare de la Història per la seua obra científica. Si vols saber per què i quina fou la seua tasca, fes click ací.



Heródoto

Però ací vos deixe un xicotet fragment de la seua obra (si la voleu llegir la teniu ací en pdf). Narra un molt famós episodi, la batalla de les Termòpiles, duta al cinema en la pel.li 300 (click ací per vore el trailer de la pel.li) En aquesta ocasió, Herodoto parla d'Aristodemo, el traidor espartà que torna a casa amb l'escud com un cobard, i no sobre ell:

CCXXIX. Entre los 300 espartanos de que hablo, dícese que hubo dos, Eurito y Aristodemo, quienes pudiendo entrambos de común acuerdo o volverse salvos a Esparta, puesto que con licencia de Leonidas se hallaban ausentes del campo, y por enfermos gravemente de los ojos estaban en cama en Alpenos, o si no querían volverse a ella, ir juntos a morir con sus compañeros, teniendo con todo en su mano elegir uno u otro partido de estos, dícese que no pudieron convenir en una misma resolución. Corre la fama de que, encontrados en su modo de pensar, llegando a noticia de Eurito la sorpresa de los persas por aquel rodeo, mandó que le trajesen sus armas, y vestido, ordenó al ilota su criado que le condujese al campo de los que peleaban, y que el hilota después de conducirle allí se escapó huyendo; pero que Eurito, metido en lo recio del combate, murió peleando: el otro, empero, Aristodemo, se quedó de puro cobarde. Opino acerca de esto, a decir lo que me parece, que si sólo Aristodemo hubiera podido por enfermo restituirse salvo a Esparta, o que si enfermos entrambos hubieran dado la vuelta, no habrían mostrado los espartanos contra ellos el menor disgusto. Pero entonces, pereciendo el uno y no queriendo el otro morir con él en un lance igual, no pudieron menos los espartanos de irritarse contra dicho Aristodemo.

CCXXX. Algunos hay que así lo cuentan, y que por este medio Aristodemo se restituyó salvo a Esparta; pero otros dicen que, destinado desde el campo a Esparta por mensajero, estando aun a tiempo de intervenir en el combate que se dio,

no quiso concurrir a él, sino que esperando en el camino la resulta de la acción, logró salvarse; pero que su compañero de viaje, retrocediendo para hallarse en la batalla, quedó allí muerto.

CCXXXI. Vuelto Aristodemo a Lacedemonia, incurrió para con todos en una común nota de infamia, siendo tratado como maldito, de modo que ninguno de los espartanos le daba luz ni fuego, ni le hablaba palabra, y era generalmente apodado llamándole Aristodemo el desertor. Pero él supo pelear de modo en la batalla de Platea, que borrase del todo la pasada ignominia.

Heródoto.

Historia. Libro VII.

Prosa fluida i explicacions molt aclaridores. És bò tornar sempre a les fonts. Almenys en aquesta ocasió, estem llegint la Història d'una persona que va viure-la i això sempre ofereix més garanties no?